Gràcies a la Noelia Tarragó i als
seus amics de Duesaigües s’ha pogut recuperar la situació de la font de l’Heura.
Ells han retrobat un camí d’accés i la ubicació de la font, la qual, avui i
degut a les darreres pluges, rajava força. Potser no és el camí autèntic ja que
puja dreturer però s’hi arriba.
Abans d'arribar-hi hi podem trobar un pi de dos peus força gran,
De la font a la Cresta del Coix no hi
ha massa distància. Actualment l’antic camí d’accés al Puig Marí està perdut, i
un camí que des de la Galaupa Lluny pujava fins la cresta també.
Així que he anat a la font de
l’Heura i d’allí he començat a pujar intentant seguir petits viaranys, saltar
arítjols, llentiscles, esparragueres, bardisses, pins, alzines i altres plantes
fins que he aconseguit arribar al límit de la pedrera del Puig Marí, just on
s’acaba el corriol de la cresta.
De baixada ha estat una mica més
fàcil perquè he usat diverses tarteres i que m'ha permès trobar una magnífica alzina de tres peus.
Ara toca fer un mix tot mirant de
definir una ruta factible de fer i veure si algú la neteja. Si ho aconseguim
tindrem una ruta més a la Baronia.
I no és sols per tenir-la, és
perquè no es perdi la història, per les magnífiques panoràmiques que ofereix la
ruta i perquè ja n’hi ha prou de perdre camins. Perdent camins perdem orígens i
qui perd orígens per identitat, deia el poeta.
De baixada recullo algun espàrrec i també em trobo deixalles.
Faig la següent reflexió: Has pogut PUJAR 1,5 quilos fins aquí, no pots BAIXAR 0,050 quilos fins al primer contenidor? O bé ets un dropo o bé un porc integral. O les dues coses alhora.
PROU MERDA A LA MUNTANYA.
I abans de retornar a casa m'aturo al mesurador d'entrada d'aigua al pantà. Em sembla que diu 800 litres per segon.
Apa, que tingueu un bon dia.
