És innegable que els àrabs van
tombar per les nostres contrades i, consegüentment, van deixar-hi alguna petja
que s’ha traduït en afegir el nom de “moro” a alguns indrets o construccions.
A la zona en que em bellugo més
freqüentment trobo, per exemple, el camí dels moros que surt de Riudecanyes
direcció Botarell on el coneixen com a camí de les Guixeres. Per cert, un camí
que ningú es preocupa de mantenir net i en bon estat, com molts d’altres dit
sigui de pas.
Al camí de Botarell a Riudecols també
hi trobem la torre dels Moros de la que sols en queden algunes pedres i mitges
parets. Es troba en mig d’una propietat privada i voltada d’un bosquet brut.
Fa pocs dies vaig descobrir al mapa
que vora del mas del Llibreter de Riudoms també hi havia una altra torre dels
Moros. Diuen que la curiositat va matar el gat i algun dia potser em passarà a
mi.
Si afegim que això de pujar i baixar
muntanyes cada dia ho trobo més cansat i perjudicial per la meva salut,
sobretot les baixades – els genolls i la columna ja no suporten algunes
batzegades – el que faig és anar a seguir tots els camins plans que trobo al
voltant dels pobles de la comarca.
He sortir de Riudoms pel camí del
coll del Boc fins arribar a la carretera TV3101. Tot passant ja he vist les
restes de la torre que he decidit anar a veure de retorn.
He trobat el camí que voreja una
finca i que m’ha dut a la riera d’Alforja que he resseguit amunt pel seu marge
esquerre fins trobar un pujador mig esborrat poc abans del mas del Llibreter.
Per allí i creuant un camp abandonat s’arriba a la torre del Moro, un lloc
enrunat i brut, mancat de conservació com és habitual amb les restes rurals de
poc valor. Crec és terme de Riudoms.
Desprès he retornat pel camí dels
Matxos. En un moment en que m’ha aturat per qüestions físiques naturals he vist
la Mola de Colldejou ben emmarcada entre dues fileres d’olivers. Una imatge
suggeridora i bella.
Dues horetes d’exercici de cames.
Perfecte.
