viatgesicaminades.blogspot.com

dimecres, 20 de maig del 2015

ALBÀNIA DIA 2


Miro d’esmorzar més lleugerament, m’adono que menjo massa i encara m’engreixaré, fan els plats molt complerts i quedo ben tip.
Agafo el bus que, des de Sarande baixa fins a Butrint, 50 leks, o sigui 35 cèntims d’euro. Arriba a una plaça en la que hi ha un transbordador. Tinc ganes de caminar i prenc un camí que diu mena al castell d’Alí Bashar i que transcorre paral·lel a un canal. Alguns pescadors, uns cercant crancs d’aigua dolça remenant el fang que lleven amb una pala.
Desprès de gairebé 30 minuts veig a distància el castell al que no hi puc arribar perquè és enmig del llac i no tinc barca. Avanço una mica més per acabar reculant en veure no aniré a parar a cap lloc definit.
Altre cop a l’embarcador segueixo la carretera per anar a alguna de les poblacions anunciades. Veig a la meva esquerra i dalt un turó una mena de monestir. El camí es fa llarg i el Sol avui escalfa fort. Arribo al poblet i al monestir: tancat. Renoi! Tant d’esforç per a res i estic cansat. Faig una beguda al bareto del poble i retorno a l’embarcador.
A l’altra costat entro a les ruïnes de Butrinti. Aquest lloc va ser construït pels romans i en queda el teatre, el gimnàs, el baptisteri i alguna cos més. Desprès vingueren el venecians que van afegir més construccions, com el castell triangular.
Tot esperant el bus de retorn parlo amb Murat, un periodista de Kruja, ciutat on va nàixer el seu heroi nacional, Gjergj Kastriot (les “j” es llegeixen “i”) o més conegut com Skanderberg (s.XV). El periodista parla bon anglès i em pregunta d’on soc, quan li dic que català em sorprèn que coneix bé la nostra situació, tot i que li he fer alguna puntualització.

Torno a l’hotel on passo la tarda gaudint de la posta de Sol.
Posta de Sol des de la balconada de l'hotel


transbordador al P.N. de Butrint

Castell d'Alí Pasha, dins el P.N. de Butrint

Aiguamolls al P.N. de Butrint

Castell triangular venecià al P.N. de Butrint


Més aiguamolls 

Torre veneciana i restes romanesa la zona arqueològica del P.N. de Butrint 

Teatre romà

cim de la fortalesa veneciana, a la mateixa zona de ruïnes romanes




ALBANIA DIA 1

Surto de Corfú amb un ferry de estandars europeus que amb 45 minuts escassos i sobre una mar plàcida em deix al port de Sarande (Albània). Em sembla que soc l’únic turista, la resta els endevino albanesos, sobretot dues dones grans vestides de negre i amb mocador al cap.
De moment, Sarande, aparenta una ciutat força semblant a d’altres d’arreu del  món; res permet pensar que fins fa no tant Albània era una de les dictadures comunistes més tancades.
El pas per la duana és més aviat lent i, finalment, aconsegueixo tenir el segell del país estampat al meu passaport; feia una pila d’anys que somiava tenir-lo.
Fora m’espera el taxista més espavilat de tots. Cert que hi ha busos que em poden dur a Ksamil, on vull fer nit, però pel que em demana no em compensa fer l’esforç. Li dic que vull canviar Euros a Leks i em porta a un amic seu, al carrer, com s’ha fet i encara es fa a molts llocs i totes les guies et diuen no has d’anar perquè et foten. El canvista em dóna  primer ell els Leks que jo reviso i compto i desprès li allargo els meus Euros, penso que no m’ha estafat.
Un bona carretera condueix a Ksamil, el taxista, en Lelaj, diu que també és mecànic, casat, pare de dos nois de 26 i 24 anys, amb estudis d’economia i lleis; parla un anglès força bo que ha anat aprenent sobre la marxa. Un home sobrevivent de la dictadura i que ha prosperat amb enginy i treball.
Ksamil no té res d’especial excepte la costa. Ksamil és la carretera que va fins a Butrint de la que en surten carrers a dreta i esquerra, la majoria de terra i pedra. Moltes de les cases son de tipus unifamiliar i conserven un hortet de terra vermella en els que hi reconec les cebes, tomàquets, bajoques, patates i alguna altra cosa. Hi ha cases en construcció que pertanyen als emigrats que pensen tornar algun dia i inverteixen els seus estalvis en una llar.
La costa és com la de Corfú, torturada, o sigui, amb plecs i replecs, caletes i més caletes la majoria amb sorra, gruixuda, però sorra. Des del balcó de l’hotel tinc a la vista cinc illetes, la vora del mar recorreguda per un mena de passeig marítim ple de bars i restaurants que estan en plena preparació de la temporada.
A l’hora de dinar just estic sota un restaurant i veig com un bussejador li ven uns pops recents trets del mar, encara ben vius. No em resisteixo i li demano al de l’establiment que me’n cuini un. D’entrada una amanida de tomàquet, cogombre i olives i desprès el pop perfectament fet. Deliciós. Moments com aquest, assegut en una bona terrassa, a la vora del mar, Sol, bona temperatura i un espai preciós que no et canses de mirar, son els que em diuen la fortuna que tinc. La part dolenta es que em falta l’Isabel.
Al final de la tarda arriba una negra nuvolada i descarrega la pluja, amb llamps i trons.
He localitzat els busos que em duran demà a Butrint per visitar el Parfc Nacional.
Ah! A Grècia viuen una hora per sobre de la catalana però Albània té la mateixa hora que a Catalunya.
Fins demà         

Un edifici pendent d'acabar on un emprenedor ha instal·lat un rentador de cotxes. Potser és el negoci que més abunda a Albània.

Port de SARANDE (Albània)

Conreant l'hortet, tomàquets, cebes, bajoques, patates....

Zona de platja de Ksamil

Zona dita de les 3 illes, Ksamil.


"Passeig marítim" de Ksamil

Esperant el dinar

Primer una amanida. Sempre amb molt de tomàquet

Aquest pop no feia ni 30 minuts encara era al mar.

Manera d'encomanar la nova construcció als bons esperits.

Qui ha dit que parlem "polàc" també parlem "albanés"

Capvespre des de la balconada de l'hotel.






dissabte, 16 de maig del 2015

PRIMERA ETAPA, CORFU

Arribo a l’illa quan el Sol just dona una blanquinosa claror al dia. Miro de trobar un bus que em dugui a la població de Kerkira, capital de Corfú, però encara queden tres hores pel primer del dia, així es que no em toca més remei que llogar un taxi.
Primer contacte amb el país, el taxista parla poc anglès, per tant tenim poca comunicació. La segona qüestió es que condueix a tota castanya i el vehicle fa tot de sorolls. Em tranquil·litzo pensant  que deu fer anys fa aquest ofici i encara es viu, per tan, no hi ha cap raó per pensar que ens matarem precisament en aquesta ruta.
Corfú es una illa muntanyosa de manera que tot fa pendent fins a mar. L’hotel esta situat en un d’aquets pendents i això li dona unes espectaculars vistes.
Camino per les platges de pedres i em remullo a la piscina. Per la tarda baixo a la capital per comprar el bitllet del ferry que dimarts hauria de dur-me a Albània. Cap problema, dimarts a les 09:30 i per 19€ deixaré Corfú camí de Sarande (Albània). A la nit recupero les hores de son que em manquen.
Diumenge 17. Llogo una scooter per voltar l’illa. Vaig direcció nord resseguint la costa, a la dreta sempre el mar a l’esquerra les muntanyes. Passo per Kassiopi, Acharavi, Roda i Sidari.
Desprès entro a l’interior i deixo el mar, petites poblacions van apareixent i algun rastre de vida agrícola. Veig el llogarret de Chorepiskopi i desprès m’atura a Dafni,  per beure una cervesa mentre els locals beuen Ouro, una mena d’anís que rebaixen amb aigua, parlen i fumen. Aquí parlen molt i fumen molt. M’arribo a Agios Stefanos, Arillas, Kavadades i altre cop Dafni, Skripero, Ano Korakiana, Agios Markos i Barbati, a l’hotel. Per avui ja en tinc prou.
La vegetació es típicament mediterrània, esbarzers, molts llimoners carregats de llimones, xiprers, ginesta ara en flor i que en zones de muntanya deix la seva olor, rosers i molts olivers enormes, amb soques mil·lenàries i alçades de fins a 10 metres que he fotografiat per fer veure als pagesos del meu poble.
Moltes edificacions abandonades, cases unifamiliars, xalets, tot abandonat. Carreteres estretes i no massa ben asfaltades, els vehicles vells i atrotinats, els motoristes sense casc i a tota castanya, en general condueixen al seu aire tot i que no massa malament, no veig policia, ni radars, les senyals de trànsit son per decoració. La benzina de 85 a 1,62 euros. Les infraestructures deficients, no puc llençar el paper de la “música” a l’WC per no embossar la claveguera.

Això sí, el mar blau i tranquil, a la platja l’aigua deix veure clarament el seu fons pedregós, tenen molt poques platges de sorra.


Avui, 18, dilluns he volgut anar a veure PALEOKASTRITSA. Primer he passat per Agios Markos i he intentat veure les seves riqueses arquitectoniques: invisibles. Desprès Ano Korakiana on també hi ha anunciada una església que no es tal. O sigui que directe a Paleo. Aquest es un lloc de platja com molt altres i amb un monestir dedicat a la verge situat dalt d'un turó des d'on es gaudeix d'una espectacular vista sobre la població. He continuat per anar a veure el castell d'Angelokastro, unes runes amb molt poc interès si no fos per la pujada que hi ha des de l'aparcament que  m'ha ajudat a estirar les cames.

De tornada Krini, Lakones i he intentat trobar l'accés a unes coves sobre el cingle que hi ha sobre Doukades, però ha estat impossible.

Corfú és una illa típicament meditarrània i, penso, que el seu atractiu rau en la seva torturada costa que genera racons i raconets que encandilen als poc habituats a aquest accident geogràfic i que pots trobar amolts indrets del mediterrà. De tota manera val la pena veure-la.

Per sortir de Corfú pot emprar el transport aèri, els ferry circulen en època d'estiu i jo sortiré direcciño Albània amb un ferry que circula diariament a les 09:00 i a les 18:00 i va a Sarande. Costa 19 euros. El bitllet el venen de manera presencial a IONIAN CRUISES i tenen la oficina al port vell, davant la cafeteria de Seven Event.




L'illa es plena d'immenses oliveres



Plaça a Kerkira




Un bonic lloc per reposar





Poble interior a Corfú







Bosc o conreu d'oliveres