Sortim de la plaça de la Font de Vilanova d’Escornalbou per anar a trobar l’antic camí a Colldejou en el que encara hi ha restes de l’antic empedrat que el temps i les motos no han pogut somoure.
Fem cap la Pinar el Llop de Dalt, avui dia creuat per pistes fetes per les empreses que exploten el terreny per extraure’n pedres i sorra. Passem a la vora d’una d’elles, abandonada per la crisi, baixarem per la zona de lo Fanguitxar fins al barranc de la Borda. Allí agafem un corriol que ens ha de pujar fins sota el cim del Bec de la Gallina Cega (nom modern). Aquest corriol té un fort desnivell però es puja en 15 minuts; actualment està força brut igual que el que trobem dalt de tot i que, per la dreta, ens mena fins el corral de l’Ermitana. Es una pena que ningú s’esforci en conservar els camins “tradicionals” (1).
Del pla del corral en surten quatre camins, el que venim, el que puja al Bec, el que baixa per anar a Colldejou i el que seguim que ens ha de dur fins al Coll Rodó; aquest encara esta mig net i es pot seguir fàcilment.
Al Coll Rodó ens espera una pista que seguim per la dreta tot veient la cova dels dos ulls i altres erosions fetes pel vent i la pluja a la roca i que segons una opinió podrien haver estat motiu d’inspiració d’Antoni Gaudi per alguna de les decoracions als edificis per ell projectats. Personalment no m’ho crec però veus més autoritzades que la meva diuen que “podria ser” tot i que no poden demostrar-ho (2).
Al collet de la Desenrocada deixem la pista i per un senderó (3) anem a trobar la pista de la zona dels Brams que ens baixarà altra cop a la pedrera abandonada.
Des d’allí pugem pel camí dels Algars i el seu coll per tornar a passar per davant de la granja del Mateu i baixar a Vilanova, ara per pista, per poder anar a visitar la magnifica alzina que hi ha al barranc de Vilanova.
Personalment encara faig un parell de fotografies a una zona “nevada” per pètals d’ametller. Encara ens queda un mes d’hivern però la primavera comença
a fer sentir els seus efectes, el romaní, l’ametller i alguna altra planta han tret flor i el camp comença a estar preciós de color i olor. L’ametller deixa caure suaument els pètals de les flors i cobreix el terra com si fos una nevada. La natura es un espectacle en ella mateixa. I l’home el seu principal assassí.
NOTES
(1) Aquest NO és el camí tradicional. El bo pujava pel barranc de la Borda, de manera suau, apte per als animals. Però amb la voluntat que tenen els ens oficials es fa molt difícil recuperar-lo. Se’n deia “el camí dels vinaters” i anava del Priorat fins al mar per baixar el vi i pujar queviures.
(2) De tota manera és bo hi hagi aquesta llegenda per veure d’impedir l’estupidesa de fer una pedrera en aquesta zona.
(3) Aquí trobem uns motoristes. Els diem si saben que està prohibit el seu pas per senderons, diuen que si, molt formals en la conversa i reconeixen fan una cosa prohibida. Desprès de la xerrada, continuen fent el que saben està prohibit. Espectacular. Exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada