Avui tocava escalfar motors, o cames, com vulgueu dir-li, i he decidit pujar al castell-monestir d'Escornalbou. Desprès de molts dies de no poder pensar més que en www.muntanyum.com i no poder caminar, avui toca i toca.
Surto de Riudecanyes i pel camí de servitud del pantà, ara ple a vessar i preciós, vaig a trobar el camí de Velles que mena a Duesaigües. Abans d'arribar-hi pujo pel camí del Mas de Ma Gran.
 |
| Collet del Mas de Ma Gran |
 |
| Collet del Mas de Ma Gran |
Des del coll del mas, agafarem l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya. Aquest camí era perdut i amb l'ajut de la Meritxell www.elbrogit.com el vam trobar i desprès el vaig netejar. La pista que segueix es bastant recent i la fan fer per donar sortida al mas de Brocà en cas d'incendi (!!??)
Ara ja l'usen els ciclistes i, fins i tot, hi han posat una marca en un arbre. Avui dia qualsevol amb un esprai es permet pintar la muntanya. Abans ens sabíem els camins de memòria, ara, si no els pinten, sembla que no saben on anar, es perden.
Més val no faci comentaris....
Més val no faci comentaris....
 |
| Vista d'un ram de l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya |
 |
| Font de Vilamanya |
Arribem a la font de Vilamanya que era dins la propietat del Castell que tenia en Eduard Toda i que donà a Duesaigües, motiu pel qual el van declarar fill il·lustre del poble.
Baixem una mica per anar a trobar un sender que ens du al mas del Pla del Bosc. Abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per un corriol que ressegueix una canonada d'aprofitament d'aigua del barranc.
La font del Maiet ens queda a la dreta i no es veu, de fet si passem per la pista tampoc la veurem, colgada d'esbarzers i arítjols. Algun dia hi haurem d'anar amb la desbrossadora ....
La font del Maiet ens queda a la dreta i no es veu, de fet si passem per la pista tampoc la veurem, colgada d'esbarzers i arítjols. Algun dia hi haurem d'anar amb la desbrossadora ....
Arribem a un pla i just al davant tenim el nomenat sender de les Carboneres.
Atenció!! aquest nom li hem posat provisionalment perquè a la seva part alta hi ha tres clots que, diuen, eren carboneres. Jo no m'ho acabo de creure.
El camí passa pel mig d'una finca privada i va ser obert per caçadors, desprès jo l'he netejat i ampliat, a trams sol a trams acompanyat.
 |
| Fita de terme entre Duesaigües i Riudecanyes i primer clot de "carbonera" |
La primera part del camí es de forta pujada. Quan s'arriba a la carena hi ha unes espectaculars vistes de Duesaigües i de l'Argentera.
 |
| segon clot de "carbonera" |
 |
| tercer clot de "carbonera" |
 |
| antiga era del Castell |
El sender ens porta dalt el Castell, a la seva plaça d'aparcament, on podem veure l'antiga era en la que sembla que algú vol prendre els totxos.
Increïble.
Baixem per la carretera fins els Pins Bens on agafem la pista terrera i desprès sender, que ens baixa fins a la pista que puja de Vilanova.
En arribar-hi, a l'esquerra i pugem per passar per la vessant sud del Collet de les Forques i seguim, fins gairebé el seu final, a trobar un corriol que baixa dret. El van obrir a sac, aprofitant algun tram de camí, però realment no n'hi havia. El poder permet fer coses estranyes.
Arribarem al camí de Dalt entre Vilanova i Riudecanyes i anirem per l'esquerra per retornar al punt d'origen.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6856681
Em convenia una caminada com aquesta en que he pogut netejar una mica el cap i gaudir de l'espai ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada