viatgesicaminades.blogspot.com

diumenge, 16 de novembre del 2014

RETORN AL MONTSANT


Ja ni recordo el temps que feia que no anava al Montsant així que quan vaig decidir organitzar una ruta per persones poc conegudes i noves en les meves caminades em va semblar que seria una bona destinació.
En Jordi, en Ramon, la Mª Cinta, la Rosan i jo hem sortit d'Albarca i hem pujat pel grau Gran. Es tractava de fer una caminada no massa feixuga i una mica tradicional perquè en Jordi, la Cinta i la Rosan no ho coneixen. En Ramon, tot i ser de Lleida, ja es un expert en aquestes terres i les de Prades.
Encertem un dia de Sol clar i lluminós, amb pocs núvols, sols que amb una mica de vent, un vent fred que dificulta saber què has de posar-te per anar prou tapat i no suar massa.
La pujada ens ofereix una magnífica panoràmica de la banda de Siurana, Gallicant i a sota Cornudella i la seva plana.
Quan arribem al pla d'en Grau ens torna a venir el vent acanalat. Iniciem el darrer tram de pujada passant per un bosc preciós amb diverses tonalitat de colors a les seves fulles, les que encara queden enganxades a l'arbre.
Roca Corbatera 1163 metres. Deixem la nostra marca al llibre registre i fem les fotografies tradicionals. Hem de baixar perquè el vent es fred i ens cal trobar un racó per esmorzar.
Passem pel pas del gat, cosa que representa una dificultat per les noies, més que res de concepte, ja que les dues hi passen bé, però és la vista la que les fa dubtar d'aconseguir-ho.
Font de Manyano i desprès, a la pista del barranc de les Pletes trobem un bon lloc al Sol i esmorzem.
Seguim baixant fins trobar el barranc dels Pèlecs que seguim en direcció a l'ermita, però per fer-ho més distret pujarem a la Punta del Peret per resseguir tot el camí del cingle gaudint de la vista de la banda d'Ulldemolins, Serra la Llena i de Prades.
Ens trobem alguns participants en una travessa, son ja els darrers i se'ls veu una mica ofegats.
Finalment arribem a l'ermita, altre cop les fotografies i decidim baixar pel grau de la mare de Déu, on degut a l'obac que és notem la fresca de l'ambient.
De tornada a Albarca, sans i estalvis i contents d'haver gaudit de l'espectacle de la muntanya i de la companyia, quedem per un altre dia.
Fins aviat companys



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada