PREPARACIO D'UN VIATGE

Estic en ple procés d’estudi del meu proper viatge. L’estudi, la preparació d’un viatge és una de les parts més creatives i instructives d’ell mateix. Cert es que per viatjar, per anar fora, no et calen massa preparacions, senzillament fer el desplaçament inicial al lloc escollit i desprès ja veurem què passa i per on ens en sortim. He de confessar que cada cop em decanto més per aquesta versió del viatge ara que tinc temps lliure i no he de preocupar-me per la data de tornada.

És una experiència que ja vaig viure durant setembre i octubre del 2001. Per qüestions que no venen al cas vaig poder gaudir de 2 mesos de vacances durant les que vaig visitar part de Thailandia, Laos, Malaysia i Singapur. Molts dies em vaig deixar endur pel que em deien altres viatgers o els propis indígenes i puc afirmar que, seguir les seves indicacions, va ser una de les experiències més boniques que he viscut.

Anar a  les mil illes del Mekong, quan fa frontera entre Laos i Camboja i on es troben els dofins d’aigua dolça, espècie molt rara i de la que sols s’en coneixen 4 variant, una d’elles, com no, a l’amazònia. Caminar en solitari per l’interior de la selva del P.N. de Taman Negara de Malaysia; puc assegurar en que hi ha un moment en que estàs perdut i temptat de demanar auxili a crits. I ja a la costa sud de Thailandia pujar a una barqueta, perdre’s en l’immensitat de l’oceà i arribar a una illa o sols hi ha un poblet de pescadors i un d’ells ha muntat quatre cabanes tipus palafit a peu de platja i dos cops al dia et cuina qualsevol peix acabat de pescar. Estàs sol, sense re a fer més que dormir i banyar-te en una aigua transparent i plena de peixos, coralls i totes les meravelles que guarda el mar. Algun dia, un veler provinent de no saps on, ancora a la badia i per sopar tens la companyia d’una parella d’alemanys, o suecs.

Tot plegat un autèntic plaer que tinc ganes de reeditar visitant altres indrets. Per això quan m’assec davant l’ordinador, rodejat de mapes, guies i llibres de viatges i el sr. Google i començo a planificar rutes i llocs, sovint m’altero i al final no me’n surto de definir una ruta concreta perquè sempre trobo altres alternatives igual o més interessants a seguir.

dofins d'aigua dolça

illa al sud oest de thailandia per sota de Pukhet

illa al sud oest de thailandia per sota de Pukhet

nen en una de les tribus del P.N. de Taman Negara

navegant pel Mekong

selva tropical al P.N. de Taman Negara

selva tropical al P.N. Taman Negara

I així estic, fa tres mesos que vaig fent rutes i més rutes i encara no he arribat a cap alternativa definitiva que em plagui al 100% quan ja se m’acaba el temps per fer-ho. De manera que, el 2015, el més probable serà que agafi un primer avió a .... el darrer serà el que em retornarà a casa ... o no? Ves a saber.

SERRA DEL GARRIOL, PORTELL DE L'ESCAGASSAT I RETORN A COLLDEJOU

Matinal de diumenge per fer el camí recentment obert per la carena de la Serra del Garriol que ens permet tenir altres perspectives de Colldejou, la Mola i tot el seu entorn.

Aquest camí ha estat obert en una acció promoguda pel Patronat de Turisme de les Muntanyes de la Costa Daurada. 

Sortim de Colldejou per carretera per anar a trobar el PR direcció Pratdip. En Joan, la Natim en Genís i la Noelia de Duesaigües, en Jordi de Mora, la Mª Cinta d`Ascó i jo, de la Baronia d'Escornalbou.

D'entrada el camí es va enfilant i la primera aturada és a la Font del Bullidor. Continuem direcció Pratdip fins trobar el pal indicador. Cal dir que tot es ben assenyalat amb pals i la ratlla groga que va marcant la ruta. 

L'enhorabona per la pintora.

L'ascens a la carena de la serra del Garriol és molt bonic de fer i, com deia, ens permet veure tots els pobles del Baix Camp i els llocs naturals com Escornalbou, les pedrisses, la Mola, Colldejou, Puigdegarses i ... no acabaria de dir noms i més noms i els que no em sé.

Desprès arriba la baixada i fem cap al camí asfaltat del Prat que seguim per la dreta fins arribar al coll del Guix om girem a l'esquerra entrant per ampla pista. Un pal indicador ens indica com arribar al Molló dels 4 termes.

Allí ens hi fem la fotografia de rigor i desprès baixem pel grau o portell de l'Escagassat fins als antics pous de mines.

Aquí tinc un error i es que no se trobar el camí que puja a Colldejou de manera que anem fent fins arribar a la carretera de Mont-roig per deixar al més cansat (jo no em quedo perquè em fa vergonya) mentre la resta continuem per l'antic camí de Mont-roig a Colldejou a retrobar els vehicles.

D'aquesta manera una caminada prevista d'uns 10 quilòmetres ha estat de 15,5.

Bé, tot sigui per cremar una mica els excessos d'aquests dies.

I aquí us deixo l'enllaç de la ruta per si us interessa: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=8524790 

VISTA DE COLLDEJOU

EL GRUP A LA FONT DEL BULLIDOR

NOU PAL QUE ASSENYALA "EL CAMÍ DE LA CARENA"

baixant cap a la rasa de l'esquirol

Baixant de la carena

Molló dels 4 termes

la típica "selfie" al molló dels 4 termes

Restes de les mines

restes d'un pou de la mina

LOCALITZEM ANTIGUES RESTES

No es que per nadal mengés ni begués massa perquè el físic ja no dona per excessos, dels que tardes tres dies en recuperar-te. He adoptat la tècnica de menjar i beure una mica més durant els dies de festa de manera de poder-ne gaudir, no patir.

Avui de bona hora sí que m'he calçat les sabates de caminar, m'he posat roba d'abric, els estris de ruta com son la gravadora, el GPS, la càmera de fotografiar, el mòbil i una mica d'aigua a la motxilla.

Tinc la gran sort que no em cal agafar el cotxe per anar a caminar per la muntanya i és el que he fet avui, sortir de casa i amunt direcció collet d'en Cases. De primer has de pujar fins al cap de munt de l'urbanització Montclar. Un cop en surts ja ets dins zona de conreus abandonats en els que hi ha crescut més o menys bosc.

El primer detall notori que trobes és el Mas d'en Cases per alguns anomenat del Clot, però re de re de clot, ja que té unes magnífiques vistes

MAS D'EN CASES

MAS D'EN CASES I LA SEVA VISTA

Per damunt del Mas d'en Cases segueix la pista i s'arriba al Collet del mateix nom. Canviem de vessant per baixar direcció a Riudecols deixant les pistes d'esquerra i dreta.

M'han dit que el topònim RIUDECOLS prové de RIU DE CÒDOLS (jo em pensava que venia de Riudeculs).

Baixarem per la pista fins trobar la cruïlla per la que marxem per la dreta, passem a tocar del filat d'una masia i seguim el clar camí. Amb prou feines ens adonarem i entre els arbres veurem les restes de l'ermita de sant Bartomeu.

Entre els arbres apareixen les parets de l'antiga ermita de sant Bartomeu

El que queda de l'ermita

Seguint l'evident camí ens allunyarem de l'ermita. Hem de parar atenció on desviar-nos per anar a trobar la pista que ens ha de baixar al camí de Riudecols a Botarell. Mireu la fotografia.

Tot i que la ruta segueixi per l'esquerra cal seguir un esborrat corriol que en aquest punt gira a la dreta.

Arribem a una pista que seguim per l'esquerra, fins trobar la següent pista que és el camí de Riudecols a Botarell i que seguirem per la dreta. Davant nostre tenim el Mas d'en Giol o d'en Gil

Mas d'en Giol o d'en Gil

Seguim direcció Botarell o sud i passem el barranc del Llevat. Al davant nostres i a la dreta hi ha un pinaret i al seu interior la Torre del Moro.

Vull aclarir que per arribar-hi cal entrar en propietat privada i això exigeix respecte i capteniment, hem de respectar el que hi ha: arbres, plantes, regs i no malmetre re ni deixar-hi restes com mocadors, enbolcalls de galeta, llaunes i altres merdes. Se'm fum si el propietari fa el que faci. Els qui en entrem a la SEVA PROPIETAT, no hem de deixar-hi re més que la petja de les nostres sabates, sols així potser farem que el lloc sigui visitable o ens esperin amb l'escopeta.

Pugem per una pista cimentada i voregem un conreu d'olivers i quan ho veiem possible ens enfilem al turó. Aviat i entre els arbres veurem dues parets de pedra edificades sobre un roquissar: son les restes de la Torre del Moro.

El que queda de la Torre del Moro

Sortir és millor fer-ho refent el camí de pujada, em sembla molt més respectuós amb la propietat privada.

Retornem al camí de Riudecols a Botarell i el seguim en la direcció que vulguem. En el meu cas per la dreta. A la casilla del Portbou, prenc una drecera per pujar direcció l'Aixadat i el mas d'en Rat per retornar a casa meva.

Una ruta que ha durat uns 150 minuts i que és pot fer fàcilment.

DIA D'AVENTURA

Que cadascú pensi el que vulgui però a mi no m'agraden gens aquestes festes dites de nadal, en tot cas la de fi d'any; ara tot hom es desfà en dolçor i bons desitjos i la resta de l'any .... 

Em llevo i fa fred, potser més que els altres dies; trastejo per casa tot esperant s'aixequi una mica més el Sol i escalfi. He perdut un cargolet de les ulleres i he tingut la sort de trobar-lo, amb l'ajut d'unes segones ulleres me n'he sortit de tornar-lo a posar al seu lloc i caragolar-lo ben fort. Aquestes coses sempre passen en vigílies i festes llargues. Sort que he tingut sort, tinc eines, i soc una miqueta espaviladet.

Surto de casa per anar a investigar la segona part del camí que em va dir en Josep Pere Ribas. Pujo en direcció al Puigvoltor i a l'avantcim, o sigui, al cim on hi ha les banderes i que hom confon amb el Puigvoltor, em desvio segons el track i una insinuació de camí que ho és però de senglar. Intento seguir el track del company però el garric, l'arítjol, alguna esparraguera i altres vegetals dificulten la meva marxa i al final perdo la "traça". Baixo a l'antiga mina i decideixo anar per les pistes que ja conec.

Arribo a retrobar la ruta del Josep Pere i reprenc el tracklog ara per un corriolet que sembla més fressat, de tota manera no deix de ser problemàtic seguir-lo i més amb el Sol de cara. En un moment sembla em vol fer anar cap al fons, bosc endins, i decideixo no posar-m'hi, cerco un punt elevat que em permeti situar-me i decidir la ruta a seguir.

Veig les restes d'una llarga paret de pedra i hi vaig. A la dreta puc veure la pista de la finca de l'Arturo i sembla que m'encamino a un lloc al que ja vaig arribar un cop per l'altra costat.

Una mena de pista apareix a la meva esquerra i decideixo anar-hi; sense massa dificultat hi arribo i veig les dues cases més altes de Montclar. Ja tinc els quatre punts cardinals situats i em sento una mica més tranquil sabent que, a males, per on puc arribar a casa.

Miro el GPS i recupero la traça del Josep Pere desprès de barallar-me amb el ditxos aparell que no vol fer el que li dic o no se com fer-li fer el que vull.

Sigui  om sigui he arribar a la pista bona, la que em du a la part alta de Montclar i d'allí a casa.

Tres horetes llargues de caminar, una de ruta ja coneguda i dues "d'aventura". Una bona suada que m'anirà bé per perdre els greixos que estic acumulant.

Valdria la pena recuperar el camí o fer-lo de nou però hi veig una mica massa feina. 

PUIGCERVER

La boira enganxada a la serra i el vent que la fa baixar

La Boira des de l'avant cim del Puigvoltor

Baixant per on podia he trobat aquest mur de pedra que deu tenir més de 50 metres de llargada i uns 60/70 centímetres d'amplada.

GR 174

Sortida de l'Associació Esportiva Baronia d'Escornalbou. Un tram del GR 174, des de Scala Dei fins a Torroja.

Avui és la tercera jornada d'aquesta sèrie de caminades que organitza l'Associació i la segona a la que assisteixo juntament amb en Joan, la Sílvia i l'altre Joan de Duesaigües, en Jaume, en Carles, en Lluís i jo de Riudecanyes i l'Alba d'Alforja.

Sortim de casa amb promesa de Sol però amb espesos núvols enganxats als lloms de la serra. Al coll de la Teixeta ja hi trobem boira. Deixem un vehicle a Torroja on no hi fa massa fred i NO HI BUFA EL VENT. D'allí a Scala Dei on reprenem la ruta que vam deixar la darrera jornada. 

La major part del camí es fa per pista de manera que podem anar còmodament fent-la petar mentre caminem per entre mig de vinyes en les que ja no hi queda cap fulla, sols alguns raïms secs que la màquina de veremar es va deixar i les redoltes a punt de ser esporgades per la temporada vinent.

Gairebé tota la muntanya és conreada amb ceps joves de noves modalitats més productives que les originàries del priorat, sols queda alguna raconada amb vinya antiga que ajuda a mantenir el sabor i potencia natural dels vins del priorat.

Arribem a la Vilella Alta, poble governat per una junta ja que a les darreres eleccions municipals NINGÚ va anar a votar impedint així que un candidat del PP (Partit Pocasolta) i resident a les Canàries quedes escollit com alcalde. Aprofito per recordar que el PP presenta candidatura tots els pobles del país amb persones d'arreu del país amb l'única finalitat de cobrar subvencions. Desprès que no em vulguin vendre transparència ni honestedat.

Esmorzem a la plaça i en acabar rebem la visita d'una trentena de motos de carretera de gran cilindrada que l'omplen a vessar. Com a mínim aquests no llauren els camins de muntanya.

En una hora i mitja entrem a Torroja del Priorat. L'interior del poble està força arreglat, carrers empedrats i algunes cases refetes o arreglades. És un poble força bonic. 

I ara surt el Sol que s'imposa als núvols i al mateix temps, a l'ombra, es nota la fresca. 

Un meravellós dia de muntanya.

arribada a la Vilella Alta

Celler

El Sol lluitant amb els núvols sobre la serra del Montsant

Arribada a Torroja del Priorat

Detall de Torroja

Una parella de caminants arribant a Torroja

Descans final

Entrada a la Torre Roja, antiga torre de defensa i que dóna nom al poble.

CAMINADA PER MONT RAL

Finalment he dut a terme la caminada per Mont-ral. Em sap greu pels qui no han pogut venir però algun dia hi podrem tornar.

El dia ha sortit emboirat i allí dalt una mica més però hem decidit que, ja que hi érem, valia la pena intentar-ho.

Dit i fet, la Maria Cinta, La Montserrat, en Jordi Pujol, en Manuel, en Ricard, l'Albert i jo hem començat a caminar direcció la Foradada, una de les moltes roques foradades que hi han al nostre territori.

Sortint de Mont-ral entrem en bosquets frescos d'alzina, grèvol i pins. El terra, encara que lleugerament rocallós, es veu ablanit per la humitat i les fulles caigudes de la tardor; de sobte, a través d'algun forat podem veure la zona de Farena. Passem per la font del Moro. Som a uns 900 metres d'alçada, hi ha núvols baixos i no fa massa fred.

Pugem a la Foradada on fem les obligades fotografies i ens trobem a dos caminants més. D'allí baixem a El Bosquet, menuda població que ha estat reconstruïda quan l'economia era bona al igual que veurem després a l'Aixàvega. Recordo de molt jove, ara fa gairebé 50 anys, que pujava a caminar per aquí i ambdós llogarrets eren completament enrunats; ara fa goig veure'ls i una certa enveja no poder-hi habitar.

Ens dirigim al mas del Cisterer, gran masia que encara conserva (per poc temps) la xemeneia de l'antiga llar de foc típica d'aquestes masies. Velles tradicions que han fet gran al nostre país i que ara pateixen oblit i destrucció. Esperem i confiem que el país català sàpiga sobreviure i perdurar.

Desprès visitem la segona font fresca i ja entrem a l'Aixàvega o Aixàviga on, a la vora de la font, esmorzem. 

A partir d'aquí seguim a la vora del Glorieta vers el mas d'en Muster o Moster i contemplem el seu esplèndid pou de gel amb arcada que encara es conserva.

Sols ens queda acostar-nos a Mont-ral, poc més d'un quilòmetre, i encarar la darrera pujada fins la seva plaça on hem deixat els vehicles. Just entrar-hi la boira esdevé ploranera: hem fet just.

Canvi de roba i de sabates, petons i abraçades i ens acomiadem fins la propera caminada de la Farigola pixapins.

I aquí teniu l'enllaç a la ruta que hem fet: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6045796
track elaborat per en Xavi Pagès, del restaurant Brugent de Farena.

a prop de la font del Moro

la foradada

la foradada

roca foradada

mas del cisterer

Mas del Cisterer

Pou de gel del mas de Moster

el comiat

CAMÍ DE LA TORNIOLA

Avui he anat a La Torre de Fontaubella, un municipi del Priorat de 135 habitants, situat sota la Mola de Colldejou i sota la serra de l’Argentera. El seu terme muntanyenc dóna per a molts camins de muntanya, fet que el seu alcalde, Jaume Rofes, reconeix i es preocupa per mantenir-los nets i transitables. Té l’avantatge que el seu agutzil, en Dídac, un noi de 25 anys és un enamorat del poble i es coneix bé el terme i els camins, els actuals i els vells.

Quan vaig proposar a l’alcalde de recuperar el camí de la Torniola, aviat va estar-hi d’acord i ho vull remarcar perquè hi ha molts d’altres municipis amb força més habitants, recursos i alcaldes que s’omplen la boca amb promocionar el seu territori però que desprès no fan absolutament re més que estudis costosíssims que acaben oblidats en un calaix i passen olímpicament dels camins del seu terme. Així es que els muntanyencs hem d’agrair a l’alcalde de la Torre de Fontaubella la seva bona disposició per mantenir i recuperar els camins de muntanya i posar-lo d’exemple en aquest aspecte de la feina d’alcalde.

Amb en Dídac hem començat la ruta a la font de Fontaubella seguint el camí que mena a Massanes o Maçanes. Desprès ja recte amunt seguint el camí que pretenem netejar. Cal dir que el camí, més o menys, ja existeix però que degut a la caiguda d’arbres i l’abandonament l’actual traçat no segueix la ruta original. Amb gran esforç hem anat veient on hi havia les pedres de l’antic camí i hem pogut veure els girs originals que hem deixat ben marcats per procedir a la recuperació de l’autèntic traçat original. Desprès, quan el camí ja guanya alçada la brossa ja era impenetrable i ens hem vist obligats a seguir el traçat actual que de ben segur, no ha de variar gaire de l’original.

Amb aquest camí podem connectar la vall de Massanes o la Torre amb Colldejou resseguint tota la cinglera Est de la Mola de Colldejou.

O sigui que si hi aneu ara el trobareu ple de cintes d’abalisar i el podreu fer totalment fins arribar a connectar amb la pujada a la canal Fosca i allí ja podeu escollir. Un detall, quan arribeu dalt a un roquissar, hem tingut una petita marrada i hem marcat un tram de camí que no te sortida; en recuperar el bon traçat no hem pogut retrocedir per traure les cintes, cosa que farem quan anem a netejar.

Ah! I hem descobert una cabana de pedra seca que aprofita una balmeta que es tota una preciositat.

Us recomano fer la ruta tot i que ara està una mica embrossada però podeu prendre unes tisores i un xerrac i ajudar traient alguna branca.

Us deixo l’enllaç amb el track de la ruta d’avui.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=8423858 

inici camí de la Torniola

en Dídac sortint de la brossa per posar marques

la cabana de pedra seca que hem trobat i de la que caldrà investigar el nom