VIATGES I CAMINADES: DIA D'AVENTURA

Que cadascú pensi el que vulgui però a mi no m'agraden gens aquestes festes dites de nadal, en tot cas la de fi d'any; ara tot hom es desfà en dolçor i bons desitjos i la resta de l'any ....

Em llevo i fa fred, potser més que els altres dies; trastejo per casa tot esperant s'aixequi una mica més el Sol i escalfi. He perdut un cargolet de les ulleres i he tingut la sort de trobar-lo, amb l'ajut d'unes segones ulleres me n'he sortit de tornar-lo a posar al seu lloc i caragolar-lo ben fort. Aquestes coses sempre passen en vigílies i festes llargues. Sort que he tingut sort, tinc eines, i soc una miqueta espaviladet.

Surto de casa per anar a investigar la segona part del camí que em va dir en Josep Pere Ribas. Pujo en direcció al Puigvoltor i a l'avantcim, o sigui, al cim on hi ha les banderes i que hom confon amb el Puigvoltor, em desvio segons el track i una insinuació de camí que ho és però de senglar. Intento seguir el track del company però el garric, l'arítjol, alguna esparraguera i altres vegetals dificulten la meva marxa i al final perdo la "traça". Baixo a l'antiga mina i decideixo anar per les pistes que ja conec.

Arribo a retrobar la ruta del Josep Pere i reprenc el tracklog ara per un corriolet que sembla més fressat, de tota manera no deix de ser problemàtic seguir-lo i més amb el Sol de cara. En un moment sembla em vol fer anar cap al fons, bosc endins, i decideixo no posar-m'hi, cerco un punt elevat que em permeti situar-me i decidir la ruta a seguir.

Veig les restes d'una llarga paret de pedra i hi vaig. A la dreta puc veure la pista de la finca de l'Arturo i sembla que m'encamino a un lloc al que ja vaig arribar un cop per l'altra costat.

Una mena de pista apareix a la meva esquerra i decideixo anar-hi; sense massa dificultat hi arribo i veig les dues cases més altes de Montclar. Ja tinc els quatre punts cardinals situats i em sento una mica més tranquil sabent que, a males, per on puc arribar a casa.

Miro el GPS i recupero la traça del Josep Pere desprès de barallar-me amb el ditxos aparell que no vol fer el que li dic o no se com fer-li fer el que vull.

Sigui om sigui he arribar a la pista bona, la que em du a la part alta de Montclar i d'allí a casa.

Tres horetes llargues de caminar, una de ruta ja coneguda i dues "d'aventura". Una bona suada que m'anirà bé per perdre els greixos que estic acumulant.

Valdria la pena recuperar el camí o fer-lo de nou però hi veig una mica massa feina.