VIATGES I CAMINADES: DIA DE VENT PER LES CRESTES DE LA SEDA

Hi ha matins ens els que desprès de tenir el vent bufant tota la nit i sabent que la temperatura serà baixa penses: tant de bo no m'hagués compromès i aniria a fer una caminada més senzilla i més tard. Et lleves, surts un moment a la terrassa per copsar l'ambient i et confirmes en la idea. Però la qüestió està en que ja no et pots desdir.

Avui som cinc persones que ens trobem a Colldejou, tres d'ells nous al meu grup: en Lluís, Mariano i l'Olga; la Maria Cinta que ja es habitual i jo.

De Colldejou anem a Pratdip. Realment fa fred i vent. Ben abrigadets iniciem la ruta pel PR C96 direcció les crestes de la Seda, de primer una mica arrecerats dels vent però en quan arribem al Pla dels Marinons el vent ja es nota fortet. Amb l’alçada que comencem a tenir ja podem veure l’altra costat del racó de la Dòvia ben ple de neu, Pratdip sota nostre i les muntanyes de santa Marina. Seguim i la pujada a la Seda encara la fem força bé, el problema està en el Pas dels Siscus i el portell de les Canals; aquí el vent ja bufa més fort i, en algun moment ens fa trontollar, sobretot quan ja enfoquem el Mont Redon, en aquell espai obert no hi ha manera de trobar un recer, tenim el vent de cara i tot ple de neu, de manera que hem d’intuir el camí.

Durant la pujada la nova penya no han parat de fer fotografies i, algunes, de penjar-les immediatament al whats app, ells no havien pujat mai a aquest indret. Ja sabem que les vistes son excel·lents, però no se si es el millor dia per aturar-se a fer fotografies.

Superem Mont Redon i ja ens dirigim a la part final, al Cavall Bernat al que avui no pujarem per qüestions de seguretat. Baixem per la banda del morral d’en Voltes, tot cobert de neu a doll. Durant la baixada patim més d’una relliscada sense conseqüències a causa de la neu glaçada. Però és una passada fer aquest camí tot cobert de neu. Arribem a trobar el PR 96 altre que ens mena fins la font del Bullidor i continuem per la pista fins la carretera i d’allí a Colldejou.

Hem patit una mica dalt de tot per causa del vent, però ha merescut la pena l’esforç; l’espectacle de la muntanya, amb la neu i el fet de vèncer la dificultat climatològica fan que apreciïs més el valor de la caminada.

Tot el grup content excepte en Mariano que segueix afirmant que ha estat el pitjor dia per sortir i que n’està fins al cap de munt del guia. Però sé que tornarà ....

Suposo ..