PROJECTANT VIATGE 2015

No descobreixo res si dic que una part molt important del viatge n’és la seva planificació. I en això estic.

Ja fa dies en que el meu cap marxa a terres llunyanes i llocs desconeguts per a mi i em comença a apressar l’ànsia de marxar. Estic molt bé a casa, amb el meu ordre i les meves coses, però una part de mi vol marxar per acumular visions, espais, olors, persones, diferents estils de vida i de viure, rialles de nens, mirades perdudes d’ancians, mirades castigades de persones que no han pogut escollir, mirades d’esperança de joves amb ambició, mirades d’il·lusió de persones que, malgrat tot, saben trobar el seu moment de felicitat.

He après a mirar les mirades. En elles pots veure una vida, un moment, una persona. No és el color dels ulls, ni la seva grandor, és la mirada la que ens diu com és en aquell moment la persona i quina història porta a sobre.

Sovint, cada dia i sobretot a les ciutats, passem al costat de moltes persones, la majoria anònimes, desconegudes, que ens importen ben poc; però cadascuna d’elles porta una història del dia o de fa anys a sobre. Vet aquí un “poema” que vaig escriure un dia sobre això

Gent. Molta gent.

Caminen anònimament

immersos en la multitud de la ciutat.

De sobte,

unes ulleres amaguen les llàgrimes

que una dona deix caure al carrer.

Que passa? Qui es?

No ho se. Sols noto el seu dolor.

S’allunya seguida de la meva mirada

i segueixo pensant

Que passa? Qui es?

Dolor. Sempre present;

dolor no per anònim menys dolorós.

Em dol aquest plor anònim

amagat en la indiferència de la multitud.

Quantes històries m’envolten

i passo, passem , fredament,  al seu costat

capficats en la nostra rutina

del cada dia igual.

Son persones anònimes.

Som anònims.

Segur que més d’un dirà que és molt dolent. Bé, hi estic d’acord. Però el cert es que cada dia som més anònims per als altres.

La qüestió es que marxo d’estudi, he començat parlant del somni de viatjar i acabo amb la solitud humana. Però també d’això va el viatge. Es viatja per moltes coses; per mi el viatge es descobrir persones, estils de vida, costums, hàbits diferents, molt diferents als meus i que son perfectament vàlids, cosa que demostra que les meves veritats, les teves ... no son més que una de les moltes veritats que existeixen i que la teva, la meva, no son ni millors ni pitjors que les d’altri, que al cap i a la fi, tu, jo, no som pas el centre del món si no tan sols un dels pèls del seu cul.

Jo viatjo per aprendre, tot i que no sempre me’n surti.