CAMINADA FESTA MAJOR DUESAIGÜES

Festa Major a Duesaigües. A l’estiu, com correspon. Ja fa uns anys que la Noelia Tarragó Regodesebes se li va ocórrer muntar una caminada pels voltants del municipi, del seu municipi, del seu terme. La Noelia és una enamorada del seu territori i no para de traure tota la informació que pot del seu padrí, de vuitanta i ves a saber quants anys, dels seus records de fonts, coves i racons del territori a fi que no es perdin.

Enguany (acrònim “d’aquest any” propi de les terres de Reus i entorn proper) ens ha dut a la font de l’Heura. Una mica més tard de les 09:00 del matí hem sortit de Duesaigües i ens ha fet passar per les cadiretes del pont del masos, una original opció per arribar al camí de les Galaupes. 

No intentaré dir exactament quines Galaupes perquè és una zona amb diversos acotaments i compartida amb el municipi veí (per exemple, les Galaupes de més lluny, o les Galaupes de cal fulano, zutano i mengano) ja teniu el track per veure per on hem anat.

avui baixava l'aigua de Siurana. Uns bells hortets al marge.

La qüestió és que al final de la pista hem agafat el corriolet que la Noelia i un caçador han obert fins arribar a la font. En algun moment es camí dreturer i encara li cal alguna xerricada, però tot arribarà.

Quan t’atances al lloc de la font ja s’endevina l’existència de l’aigua per la vegetació que hi veus. La font no es més que la natura recull l’aigua en aquell punt i els nostres ancestres van fer-hi un marge i una boca per canalitzar-la.

És una meravella poder contemplar la feina dels nostres avantpassats que es van haver d’espavilar per sobreviure en indrets poc agraïts.

entrada a la font entre la brossa

boca de la font

A més de tot això, la natura ens ha compensat amb un dia assolellat i més aviat fresc gràcies a les pluges d’ahir que el vent d’avui s’encarregarà d’assecar.

un magnífic pi de dues branques

Ens calen més persones com la Noelia per recuperar la memòria dels padrins i amb la capacitat d’esforç i sacrifici per recuperar els vells camins perduts. Hem de tenir ben clar que, actualment, recuperar vells camins o fer dreceres noves no perjudica ningú; hi ha molts trossos de muntanya que ja no es treballen i no fa mal que hi passi un camí de peu, i fer-ho comporta beneficis, de comunicació del territori, de salut personal, de conservació del bosc.

I coses com aquesta no les veig fer més que als senderistes i als caçadors. Mai he vist un ciclista o un motorista o pilot de quad o de tot terreny amb tisores de podar, o xerrac o desbrossadora.

Una matinal meravellosa. Gràcies Noelia.