Avui un dels treballs que em puc
permetre pel fet de no tenir d’altres obligacions i que m’agrada fer.
Tot i la grisor del dia he anat a
caminar, la confiança que dona aquest temps de sequera i les previsions de TV3
m’han fet pensar que no em mullaria pas gens.
Ahir ja parlava de les pedreres i
avui he volgut anar a gravar al meu GPS uns camins al voltant del Bres que no
consten al mapa topogràfic en el que treballo.
Pujo i baixo i torno a pujar i
torno a baixar. Quan arribo al Bres també ho fa la boira que em mullarà una
mica. Caram, 93 dies sense ploure i ho ha de fer ara. De fet l’aigua que cau no
calmarà la set de les plantes i a mi no em calarà.
la boira arriba al cim del Bres |
la boira arriba al cim del Bres |
La darrera baixada es per l’Aixadat
on hi ha un mas del que encara desconec el nom. Al seu peu i naix un barranquet
en el que, gairebé sempre, hi ha un toll d’aigua usat pels senglars.
restes d'un mas a la partida de l'Aixadat |
toll d'aigua al barranc i sota el mas de l'Aixadat |
restes d'un mas a la partida de l'Aixadat |
A la part baixa del turo hi ha uns
llocs de caçar el tord. Em fa pena veure el PORCS que son alguns (o la majoria)
d’aquests “caçadors”. Que coi els costa arreplegar les restes dels cartutxos,
les ampolles de cervesa, els paquets de tabac buits i la resta de merda que hi
ha en tots els seus llocs de cacera. Ho repeteixo son uns PORCS.
restes de caçadors PORCS |
tant costa arreplegar-ho cada dia? PORCS |
Torna a caure una fina roima i
emprenc el retorna a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada