MOLT BONA SETMANA

MOLT BONA SETMANA

Deu ser la primavera, o la temperatura, o el Sol, o que he anat a cercar la sort, però ha anat bé. La qüestió del caminar, els camins i els llocs de la Baronia. D’altres coses més val no parlar-ne. Cal ser fort i avançar. Com em deia una persona: el que no et mata et fa créixer. I jo vull créixer; res de quedar-me on soc.

DILLUNS, 6

Una mica d’investigació de camins i llocs, mina de la Malacata, abelles feinejant, zona de les Vinyes i Masqué i el que en diuen el tros del Jaume o els Moratons. Un lloc que va ser molt arreglat amb empedrats i marges ben fets i al seu cim (346) uns banc per contemplar el paisatge.

A la zona de les Vinyes restes de runa d’obres. Em pregunto, qui collons va pujar aquí dalt a llençar tot això. Per la seva situació em temo devia ser algú del territori. Desprès s’exclamen i protesten.

 

abelles feinejant. plena primavera

basseta al barranc d'en Seula

caseta de la que en desconec el nom

podria ser la caseta del Masqué?

cim del tros del Jaume. Escornalbou al fons

repetició

de qui va ser aquesta runa i la mala idea de llençar-la aquí dalt?

DIMECRES, 8

Avui una caminada que he anomenat “ximple” però que aporta alguna dada. Veiem la font de la Bartra i a la seva vora la convivència de pins i alzines, qui guanyarà?

font de la Bartra

font de la Bartra

dos pins i una alzina

un pi i una alzina

Desprès he volgut pujar a la serra i m’he enfilat pel corriol de la Desenrocada. Ja no recordo quan va ser el darrer cop que vaig pujar a la serra i en tenia ganes. Volia baixar pel senderó dels pastors i no he pogut. Primer una tanca de filferro i desprès el camí perdut. Però hi tornaré i el trobaré.

balma del pastor

el van posar i ara, de què serveix? runa a la muntanya.

L’estelada que vam posar el 2011 al cim de la desenrocada algun brètol l’ha doblegat. Com també han tret el pal de bandera del Bres perquè no puguem posar-hi la bandera. Desprès demanen respecte. Primer han d’aprendre com s’escriu aquesta paraula, potser desprès podem començar a dialogar.

Brètols, vull la independència per lliurar-me de vosaltres, entre altres coses més importants.

DISSABTE, 11   

Abans d’arribar a l’Argentera faig unes aturades a la carretera que hi mena des de Duesaigües. Per exemple, sí que la font del Baixador (popularment coneguda com de l’apeaderu) està marcada, però no el camí d’accés. Ja el tinc.

font de "l'apeaderu"

Al seu costa una majestuosa alzina

a que és maca?

Abans m’he aturat en uns baixadors que es troben a l’esquerra de la carretera (direcció l’Argentera), el primer d’ells empedrat i el segon cimentat que duen a un parell d’antigues masies amb bassa i pou i de les que no en consta el nom al mapa. Un parell de pins del tipus avet que han crescut amb la humitat del barranc. Ja tinc més feina d’investigació. Us en deixo les fotografies per si algun dels meus lectors em vol informar. Sobretot un de molt alt i de cabell blanc,  jo vull aprendre i si erro no és per mala fe, és per ignorància; tant costa transmetre el que sabeu i no criticar? Si ho feu ajudareu a que no es perdi la història, callar és col·laborar amb l’oblit.

i a baix hi ha aigua

pins tipus avet.

si un dia de vent us cau la línia de telèfon, potser serà per aquest motiu o similar.

Desprès he anat a un mas sense nom en el que hi ha una sènia de les antigues, de les que eren mogudes per un animal de quatre potes. Rovellada i a punt de ser menjada per les enfiladisses. És una joia que caldria preservar. L’altra que hi havia al camí de Velles, ha desaparegut, potser sols pel valor del ferro. Podem fer alguna cosa per no perdre aquesta peça històrica?

la bassa deu estar plena de fang on hi creix l'herba

sols manca la cadena. Potser encara trobaríem qui la pot refer.

pou artesià fet per un mestre. Una joia de l'arquitectura gens valorada.

Per fi arribo a l’Argentera i em puc dedicar a investigar antics camins abandonats que permetin generar circuits interessants. Aquesta feina demana caminar, posar-se entre les herbes, les bardisses i deixar-se dur per la intuïció, una de les parts que més m’agrada del caminar. I puc dir que m’ha anat bé, he trobat el que volia trobar.

Una descoberta, un barranc cobert. Es va aprofitar per mina ja que tenien un recorregut idèntic. Una altra joia de l'arquitectura rural antiga i que mereix un decret de protecció total, una proposta de monument de la humanitat, no sigui li passi com el pont del que ara parlaré.

sortida de la mina

entrada posterior

sortida final

vista (dolenta) de l'interior

També he de dir que tot i la meva satisfacció general hi ha un detall que em fa mal, molt de mal i del que no recordo si vaig parlar un altre cop. A l’Argentera tenen un pont molt antic sobre el barranc de la font Vella. Algú presumia de que era un pont ROMÀ (de l’època dels romans). Bé, aquest pont, avui dia, es troba cobert per 20 centímetres de ciment, una autèntica SALVATJADA, un ATEMPTAT contra la nostra història i tradició, un ATÀC (un més) flagrant i directe contra el PATRIMONI que ens podria permetre oferir un espai diferent als visitants amb amor per la natura, la calma, el repòs.  I no penjo cap fotografia perquè em fa vergonya. Em sap molt greu dir-ho, però jo ho veig així. I per res del món penso renunciar als meus principis i creences. Qui vulgui que em compri i qui no, bon vent i barca nova.

Però, cal ser positius i insistir, insistir i insistir. Descobreixo un barranc cobert o una mina camuflada, no tinc la definició exacta del que és. La qüestió es que hi ha un barrancó que, de sobte, s’amaga sota terra i apareix uns metres més enllà. Podria ser una mina? sí. Podria ser una altra cosa? També. El que sí és una magnífica obra d’enginyeria tradicional que, fins avui, desconeixia i que em dóna més informació, més aprenentatge, més satisfacció de pertinença a la Baronia d’Escornalbou, aquesta petita joia desconeguda i oblidada pels seus propis polítics.

Jo aporto el meu treball modest, petit, humil i sobretot, la meva fe cega en la potencialitat de la BARONIA D’ESCORNALBOU. Malauradament, soc dels pocs que té aquesta fe.