He trencat el meu ritme de treball dels camins de Duesaigües per saltar a l’Argentera; el seu alcalde em va fer uns comentaris i no he pogut resistir la temptació d’anar a comprovar-ho, no pas per si em menteix o no, que no és el cas, sinó per aprendre.
Ha estat un mati, unes hores concretament, meravelloses.
Primer he anat al camí de Velles pel que he caminat no se quants cops i segur que vosaltres també. Hi ha un pi de molt bona mida poc més enllà del Molinet. He cercat una antiga sènia que treia l’aigua d’un pou. Merda, l’han fet desaparèixer, pot ser pel ferro. Quina llàstima, quan era petit al mas on vaig nàixer n’hi havia una, amb grans rodes, transmissió de cuir, i cadena amb gomes per pujar l’aigua. Ostia, quins records més bonics i ... antics.
Decebut he anat a la zona de la Segarresa, mina del Mèlic i sender amunt vers el bosc de les Bruixes. He pujat per la pista que mena a la mina del Mèlic. Allí he vist obert un corriol que puja. De cap a ell. Ascendeix decidit, fent alguna ziga-zaga per anar salvant suament el desnivell. M’oloro que no és el sender antic, que aquest recorregut es nou.
Efectivament, dona de pet al bosc de les Bruixes, però és molt bonic. Quan soc dalt cerco el camí tradicional i no hi és. Tan se val. Potser no hauran recuperat el camí antic però han obert un pas força interessant.
De baixada he trobat la flor de sant Joan, o Hipèric altrament dit Hypericum perforatum, amb la que podré elaborar el miraculós oli que ho guareix gairebé tot excepte els peus plans.
Trobo i fotografio una segona mina sense atrevir-me a entrar-hi, els llocs tancats no m’agraden i molt menys anant sol. Decideixo donar la volta per la pista asfaltada per fotografiar l’arbre monumental que hi ha al naixement del barranc de les valls, em fa l’efecte que és un auró, però no ho juraré.
Amb tot he après una cosa més, conec una mica millor el territori. Aprendre i saber és una de les coses que em fa més feliç, tenir la ment oberta i adonar-me de que, per molt que em sembli saber, cada dia puc aprendre; i això és el que més m’atrau i em dóna motiu per no deixar de fer activitats i preguntar i parlar i escoltar, sobretot, escoltar.
En resum, un matí espectacular que m’ha aportat felicitat.
 |
| pi al camí de velles |
 |
| pi al camí de Velles |
 |
| cova - balma |
 |
| mina del Mèlic |
 |
arribant al bosc de les bruixes
|
 |
| arribant al bosc de les bruixes |
 |
| Hypericum perforatum |
 |
| segona mina |
 |
| segona mina |
 |
| potser un AURÓ? |
 |
| la copa de l'AURÓ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada