M’agrada
conèixer els racons de Catalunya. Potser tots tenim la idea de que la coneixem,
més o menys, però no és així. Fa poc parlava de GRANERA, un petit llogarret que
abans pertanyia al Vallès Oriental i ara és dins la nova comarca del Moianès.
Cert que no és fàcil arribar-hi i gairebé és com un cul de sac, però s’ho val.
Sovint
em pregunto, de que carai em serveix haver estat a mig món si no conec casa
meva?. Una de les maneres de conèixer el meu país es caminar.
Olesa
de Montserrat, ja gairebé fora del massís montserratí. He anat a caminar el PR
C-166 que dóna la volta al Puig Ventós.
 |
| vista general |
 |
| el que es veu al fons es Collserola |
Inicialment
em costa trobar l’inici de a ruta, la veritat es que he vingut una mica al meu
aire i sense concretar, de manera que em costa localitzar l’inici. Un cop fet,
em trobo amb moltes persones que ja baixen, deu ser un lloc on s’hi acostuma a
anar per estirar les cames de bon matí.
De
moment és una pista que puja i puja sense parar. M’aturo en una masia on un
jove que cria rucs i una mica d’hort em dóna alguna orientació però si li parlo
del PR no en té ni idea. Segueixo trobant caminants fins a la vora del lloc
anomenat Puig Ventós on em toca deixar la pista i continuar per un corriol.
D’aquesta
manera arribo a una altra pista a la vora de sant Pere Sacama.
 |
| sant pere sacama |
Decideixo
desviar-me una mica i visitar el lloc. S’ho val. Una petita ermita de muntanya.
Recupero el camí original que dóna la volta i té molts tobogans, pujar i
baixar. Perfecte, és l’exercici que necessito.
Intueixo
que girant a l’esquerra em quedarà Montserrat al davant i Olesa a la vista. La
primera suposició és correcta, la segona no tant. Entre turons i valls el poble
no s’acaba de veure. Tota la ruta està marcada però defectuosament, hi ha
alguns llocs on et venen dubtes o alternatives que podries usar. De tota
manera, amb un mínim d’orientació arribes a Olesa amb tota seguretat.
Hi
ha el moment en que dones la volta al Puig Ventós i et queda Montserrat
al
davant i pots veure clarament el monestir a mitja muntanya. Espectacular.
Arribo
al cotxe i inicio el camí de retorn a casa. Ja conec una mica més el meu país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada