CANAL DEL BONDIA. MOLA DE COLLDEJOU

Fora mandra. Fora por a la calor. De bon matí encara fresqueja i cal aprofitar-ho.

Dilluns em va quedar per veure on conduïen unes marques que vaig trobar pujant pel camí del Portell del Llamp i també volia veure d’arribar, des d’aquest cantó, a les Miloques;  de manera que, motxilla a l’esquena i amunt.

Son 2/4 de 8 quan engego, 630 metres snm. La fresca es deix notar i el sol encara no ha superat el cim de la Mola. Trobo la desviació que mena al Portell del Mòra i, en un punt de la ruta observo unes marques que el dilluns no vaig veure. Intueixo son precisament les del camí que volia investigar i les segueixo. Efectivament, porten al corriol que va al Portell del Llamp de manera més curta i directe.

Arribo al punt en que el camí es dirigeix a la paret de la muntanya per passar pel Portell. Si vull anar a les Miloques hauré de continuar recte. Observo si hi ha algun camí però l’únic que veig son passos de cabres o de senglars. Si ells passen, jo també. Vorejo una primera tartera menuda i continuo fins que apareix el perfil de les roques que cerco. Davant meu encara tinc una gran tartera, potser la major de tota la Mola. La traspasso i arribo a la carena de la Miloca superior.

tartera de la canal del Bondia

Miloques superiors

Miloca inferior

Colldejou

Des d’aquest punt puc veure on cau la canal del Bondia i em sembla veure alguna fita. Toca pujar per la vora de la tartera i amb fort pendent. Finalment em planto al peu de la canal. Avui vaig sol i no és qüestió de prendre riscs innecessaris, primer veuré si puc fer-me enrere, en cas contrari, no pujaré.

A aquesta canal també s’hi pot accedir des del forn de calç de l’Escoda, encara no ho he fet, però aviat caurà.

El pas és ben estret, dret i dificultós. Diria que amb la Fosca o del Corb son els dos accessos més difícils a la Mola de Colldejou, i aquest potser el que més. Però arribo al cim.

Al peu de la canal podem veure alguna fita

mirant avall per la canal

mirant amunt

mirant avall des de més amunt

Passo per la torre enrunada i pel camí de les Processons emprenc la baixada. No m’aturo massa perquè el vent bufa i és fred, força fred.  Quan trobo la fita – que ara més aviat sembla un xorten tibetà, degut a l’acumulació de pedres que hi han posat – em desvio pel camí de la canal dels Clavellers. A poc d’agafar-lo també vaig veure un corriolet que baixava i el vull seguir.

cim de la canal del Bondia

Aquí també per passos de senglar vaig baixant fins arribar a la zona cremada al segle XIX. Allí trobo les fites del camí de l’Ull del Bou i molt aviat soc de retorn al coll del Guix. Aquí baix ja es nota l’escalfor del sol.

Xorten a la desviació per anar a la canal dels Clavellers

Una caminada ràpida – 2 hores i un quart – tot i que amb moltes aturades per anar trobant lloc de pas.

I ara a caseta, a resguard de la xafogor.