Aquesta
és una caminada que ja he fet altres cops, però m’agrada practicar les
benaurances, sobretot aquella que diu: ensenyar a qui no sap. I com que el meu
company, Jordi Pérez Vilella, no ha pujat mai al cim del Montsant decideixo dur-lo
pujar a la Corbatera (1163 msnm), el punt més alt d’aquesta serralada tan
bonica i emblemàtica de la nostra comarca.
Fem
el cafè amb les primeres llums i marxem a Albarca (815 msnm) on arribem prop de
les vuit del matí. Fa un ventet fresc amb el que dóna gust iniciar la caminada.
Pujarem pel grau Gran, pel tradicional; als aprenents cals ensenyar-los,
primer, els llocs bàsics.
La
pujada ens permet veure Siurana, Gallicant, part de la serra de Prades,
Cornudella. El vent manté net l’entorn i amb aquesta llum del dia naixent la
vista es preciosa.
 |
| Cornudella i el pantà de Siurana |
Poc
més d’una hora i som a la Corbatera on hi trobem un radioafeccionat disposat a
instal·lar la seva antena per comunicar-se amb ves a saber qui i cobrir un
altre punt geodèsic des del que establir contacte. Tots tenim una malaltia o
altre i aquest ajunta la de la muntanya amb la de radioafeccionat.
 |
| Corbatera, cim del Montsant 1163 mts |
 |
| ermita vista des de la Corbatera |
A
la Corbatera fot un vent fresquet i insistent de manera que baixem ja en
direcció al pas del Gat. Allí és on m’adono de que m’he d’aprimar. Per poc no
em quedo travat entre les pedres, ostres com n’estic de gras, ja no passo per
aquí!!! Però es que el suc de la civada i la culana del Pepito estan bones de
nassos!!!
 |
| Pas del gat |
Passem
per la font del Manyano i continuem avall fins trobar la pista del barranc dels
Pèlegs o de la mare de Déu
 |
| font del Maynano |
Ens
desviem a l’esquerra pel grau del Peret per anar a trobar el corriol provinent
del Pi de la Carbasseta que seguim per la dreta. Més endavant deixem el grau
d’en Belart i passem per una antiga balma murallada.
 |
| Ulldemolins |
A
l’ermita fem les fotografies de rigor i emprenem la baixada pel grau de la mare
de Déu que ens du a la pista que, provinent de les ermites d’Ulldemolins, ens
dura de retorn a Albarca.
 |
| ermita de la mare de Déu del Montsant |
 |
| Interior de l'ermita |
Total
uns 11,4 quilòmetres i unes 3 hores totals. Son poc menys de les 11 del matí.
Ara que ja comença a escalfar el sol és una bona hora per tornar a casa,
dutxar-se i fer un vermutet.
Aprimar-me?
Ja
veurem.
Em
sento la mar de bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada