DE LES BORGES DEL CAMP A L'ALEIXAR

He deixat el cotxe a la riera d’Alforja, en el punt on hi ha un pal indicador que diu hi ha 5,85 kms fins l’Aleixar.

Primer trobem 100 metres fina la carretera C-242 de les Borges a Alforja, poc després d’una rotonda. Aquests primers metres ja deceben perquè hi ha un gran matalàs abandonat al mig del camí. Què hi farem, és el món modern, la civilització.

impossible abraçar-lo una persona sola.

Traspasso la carretera i comença una pista cimentada. A molts pocs metres un enorme i grandiós pi em saluda. Li han hagut de tallar algunes branques que devien afectar al cablejat elèctric de la vora; tot i així conserva una copa i majestuositat impressionants.

 Continuo per la pista cimentada i en un moment en que per l’esquerra marxa una pista de terra i per la dreta continua el ciment i els senyals son poc evidents, trio d’anar per la pista terrera, em fa l’efecte és més autèntica. Error. Calia anar per la cimentada.

Sigui com sigui, aquest error em du per zones desarbrades, plenes de matoll i amb restes evidents d’haver estat una zona plena de pedreres de granit. Recordo el llibre sobre elles i els picapedrers de les Borges que tinc a casa i reconec que, en aquest municipi, n’hi devia haver moltes, car, giri o giri la vista, se’n veuen restes.

Quan la pista s’acaba em veig avocat a seguir un corriol que, recorrent més pedreres, em durà a la pista autèntica. Em fa l’efecte que aquesta ruta ha estat oberta per la mà humana i de manera voluntària. La segueixo i faig cap a un conjunt de tres miradors sobre el Baix Camp amb les Borges del Camp en primer terme. 

Tots els miradors estan ben condicionats amb proteccions per les caigudes i bancs. Naturalment també estan afectat pel civisme ¡ la tolerància i educació actuals, és a dir, els plafons il·lustratius han estat destruïts per mans humanes ben formades i amants de la natura. Meravella de societat.

No deixo la pista fins trobar un nou pal indicador. Sort que en trobo un.

D’entrada erro i pujo al cim que alguns coneixen com de l’estelada. He de refer la pujada i seguir el corriol que baixa, el qual, finalment, em du a una pista.

La segueixo per l’esquerra i pas  a pas, poc a poc, metre a metre em du fins al que queda de sant Antoni o de la seva ermita. Tinc l’Aleixar baix, a tocar, a pocs metres, però ja en tinc prou.

Trobo una parella i em diuen com podria anar a Maspujols i d’allí, potser a les Borges. Però avui no toca. 

Retorno pel mateix lloc. La ruta no es que sigui massa atractiva però ajuda a conèixer el territori i té uns tobogans que enforteixen les cames. Ideal.

Volia anar al forn de les Borges però tot és ple, de manera que, avui, patata, bajoca i ceba. Malgrat tot ha estat un matí perfecte, meravellós.