viatgesicaminades.blogspot.com

dijous, 30 de novembre del 2017

PROJECTE GAIREBÉ POLIT

No m’agrada massa anticipar coses. El futur és únicament una previsió incerta ja que no sabem si arribarà, o bé si quan arriba, és donaran les circumstàncies que hem previst.
Com diu una persona del poble, la vida es divideix en tres parts, la primera de 0 a 30 anys, la segona de 30 a 60 anys i la tercera de 60 a ... i jo ja estic en aquesta tercera situació amb els meus 66 anys.

No tinc por; bé, tampoc és que m’agradi massa el que em va arribant, però en no tenir remei ... ho vaig acceptant, cada dia de millor manera. I m’agradaria que fos caminant per la muntanya, que el meu cos quedés a benefici de la natura, de les formigues, les abelles, les mosques, dels senglars, de les genetes, dels ocells.

Bé, deixem a banda la filosofia barata i centrem-nos en la realitat.
Enguany no he viatjat massa. Ho trobo a faltar. Però he omplert els dies amb d’altres objectius que m’han enriquit. I mentre els gaudia he anat planificant el 2018. Sembla absurd ho faci, oi? No. No és així. Tinc ganes de viure i de fer coses, moltes. Al mateix temps tinc la consciencia de que no sé si arribaré a fer-les. I me’n fot, perquè mentre planifico el que m’agrada ho passo bé.

De manera que tinc tot el 2018 planificat. I la faré grossa. Això espero. I si no faig exactament el que he planificat però s’hi assembla, també estarà bé. Voldrà dir que estic vivint la meva vida, els meus desitjos, els meus afanys. I ara, ja, és l’únic que compta. No sé si viure 66 anys 11 mesos i 30 dies o bé 95 anys rodons. Res de tot això està a la meva mà, excepte que opti per ...i de moment no en tinc ganes (ni valor).
Crec que encara puc fer moltes coses, moltes i que me les he guanyat. I que fent-les puc aprendre moltes més coses. Ostres!, què feliç soc quan aprenc coses, quan m’enriqueixo amb nous coneixements. De manera que, de moment, no penso renunciar a aprendre a descobrir a investigar.
Com deia, noi diré pas ara el que tinc previst pel 2018, però als meus fidels seguidors us prometo que ho anireu sabent. Sempre i quant continueu seguint-me, es clar.

Us agraeixo de tot cor que tingueu la paciència de llegir el que escric.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada