Estic escrivint en un teclat que no permet accent ni la c trencada.
Vaig arribar sobre les 15:00 a l'hotel, dinar una mica i veure que podia fer. Per desgracia vaig escollir un hotel ubicat als defores de la ciutat cosa que dificulta els desplacaments.
Per la tarda surto a caminar una mica i m'adono de que no hi ha lloc pels vianants, ni volent es pot caminar per la vora de la gran avinguda en la que estic situat. Malament.
Dimarts 10, visita a la ciutat, dues mesquites, un hotel de superluxe, una vista de water village i un museu dedicat a la gran i major gloria del sulta, amo i senyor del pais i la seva gent i que es present arreu, arreu, arreu.
Dimecres 11, torno a la ciutat pels meus medis i llogo una barca per visitar els monos i el water village. Un bon home de 48 anys amb aperiencia de 60, 11 fills i 38 anys de barquer em duu pel riu a trobar monos. Els puc veure a distancia i, potser, gracies al potent zoom de la maquina de fotografiar en traure alguna cosa de mes a mes.
despres em porta al water village, un poble tot fet damunt de palafits i sobre el riu. Diu que son 25 mil persones que hi viuen, 3 mesquites, 11 escoles, residencia de dia per avis. Algunes cases tenen bona pinta, d'alres no tanta. Un continuu anar i venir de barques, alguns a tota castanya. Tenen parades de barca-taxi. El riu es brut, brut.
Vaig al mercat, encara bastant net i curios, verdura a manta i peix. No se per que pero cullen els musclos ben petits, no n'he vist cap de gros, tots el tamany de l'ungla petita.
Dono un tomb per la ciutat, fa calor i humitat, hi ha voreres, pero es dificil traspassar els carrers, no es ciutat per vianants.
A Brunei ho trobes malais amb les dones amb el cap i cames coberts, hindus, i xinesos. Aquests son els pitjors, van a la seva, sembla que els importa un rave que el mon giri cap un costat, si els hi peta, ells van a la contraria i es queden tan amples.
La gent, gairebe tots, estan penjats dels mobils i tablets. Ahir sopava i tenia dues taules de dues persones a la vista, dues amigues i un pare i un fill. No es van parlar per res concentrats amb les tablets. Quan els va arribar el plat van menjar i en acabar van pagar i van marxar. A d'altres llocs passa semblant, tots van amb l'aparatet i desconnectats del mon. Impresionant.
Aqui no es paguen impostos. Educacio dels nens i universitat gratis, en ella sols et cal pagar els llibres. Sanitat gratis, residencia de dia d'avis gratis i uns 1000 Brunei dollars de pensio (1euro = 1,6 BND). La benzina a uns 30 centims d'euro. Per tan, pocs autobusos. La gent que s'espera al cotxe no l'atura per poder tenir l'aire condicionat engegat. La majoria de cotxes automatics.
Les persones, a banda els xinesos, amables i riallers. Parlen malai i un angles trepitjat que costa d'entendre, pero s'hi esmercen.
Bona visita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada