Sorra i calor, ja no recordava la calor que pot fer a la vora del desert i mes quan es dins una ciutat plena de vidre i d'enginys mecanics que trauen la calor dels edificis i la llancen al carrer.
Doha es aixo, una ciutat bastant extensa en la que el seu centre, les dues puntes de la badia, s'han emplenat d'edificis alts i de disseny. No es una ciutat per a vianants, grans avingudes la creuen i hi ha molt pocs llocs per que els vianants les travessin, pero pots anar tallant, si vols.
Aixo si, hi ha una col.leccio d'arquitectura brutal.
Volia visitar una mica dels defores pero no he sabut trobar cap agencia que m'hi dugues. A casa vaig pensar que a l'hotel m'ajudarien pero son una mica negats.
Es que a Qatar sols treballen els estrangers, xinesos, filipins, indonesis, indis... i altres nacionalitats. I alguns d'ells no coneixen prou be el territori com per oferir-te una excursio.
M'he limitat a caminar per la ciutat durant els dos primers dies en que encara la calor era suportable.
Avui ja no, en una hora he quedat xop i esgotat.
Ara faig temps per anar a l'aeroport. Proper desti, Singapore, abans de saltar a Brunei.
Ens hi veiem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada