Dels anys que fa que visc a la
zona sempre havia vist dues ferides a la muntanya, antigues pedreres avui
abandonades. A una d’elles fa temps vaig trobar la manera d’arribar-hi, la
segona ha hagut esperar a avui.
Per a qui no ho sàpiga, part de la
zona de la Baronia d’Escornalbou, sobretot la part de mar, s’assenta sobre una
gran llosa de granit. Fins als anys 1960 s’obtenien d’aquestes pedreres les
llambordes amb que es feien els carrers de les ciutats. Aquells qui tenim una
edat encara recordem els especialistes en fer carrers amb aquest material. A
les pedreres hi van treballar molts home del lloc i, encara avui, en queda
algun que explica com anaven a treballar caminant i es passaven el dia obtenint
llambordes i altres formes.
De manera que el granit va ser una
certa riquesa de la zona, i avui ha esdevingut un dels pitjors enemics de l’entorn
ja que l’alta qualitat del material el fa imprescindible per a les vies dels
AVE i se’n fa molta extracció. Sols cal veure com està el territori de malferit
per les extraccions d’aquest material i similars, o com s’ha reduït a no res el
cim més alt i emblemàtic de Duesaigües, el Puigmarí, o com es pretén malmetre
un entorn idíl·lic just a tocar del castell d’Escornalbou amb una nova pedrera.
Més greu em sembla i em sap perquè aquesta pedra s’exporta a països estrangers.
Però anem al que toca. No m’ha
calgut llevar-me aviat. Ja tenia localitzat en lloc d’entrada per arribar a la
COTA o d’en COT, una de les pedreres més grans i maques de la zona. És un tall
a la muntanya que, en la seva part més fonda, deu tenir entre 20 i 30 metres. A
les parets s’hi veuen els polígons que forma la roca i que els picapedrers
sabien treballar. L’indret està guanyat per les bardisses, llentiscles, aritjols
i pins però encara t’hi pots bellugar i veure-la per dins.
 |
| LA COTA |
 |
| LA COTA |
 |
| LO COTA. SORTIDA |
 |
| LA COTA. SORTIDA |
 |
| LA COTA. PARETS I POLÍGONS |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
M'enfilo muntanya amunt, pel dret, per obtenir-ne alguna fotografia des de l'alçada.
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
 |
| LA COTA A MITJA ALÇADA |
M'arribo fins al seu punt més alt. No m'atreveixo a acostar-me gaire al buit i per això les fotografies no son prou explicatives.
 |
| LA COTA DES DEL SEU CIM |
 |
| LA COTA DES DEL SEU CIM |
Metres més amunt em trobo aquesta fita i em pregunto què vol assenyalar, aquí no hi ha res, si no que vulgui ser el límit de la finca.
Continuo pujant fins trobar la
pista que em du a la segona pedrera. Aquesta no és tant gran i el que van fer
va ser anar esgarrapant el llom de la muntanya.
 |
| PEDRERA EL GANSO, DES DEL CIM DE LA COTA |
 |
| PEDRERA EL GANSO DES DEL SEU PEU |
També és coberta de vegetació i
al seu peu s’hi ha fet una magnífica figuera. Vull baixar pel pedruscall de
rebuig però em sembla que a baix em quedaré enredat amb les bardisses, de
manera que reculo i agafo una altra pista que em porta sobre la COTA.
Em lligo la manta al cap, en
sentit figurat, i començo a despenjar-me pendent avall. Sé que he d’anar a
trobar unes canaletes de pedra que em permetran un descens més còmode. Hi
arribo a traves de corriols de senglar que em faciliten la marxa. El problema m’arriba
a pocs metres de destí en que tinc un mica més de feina per esquivar els arbres
i, sota d’ells, tota la munió de bardisses, aritjols i esparregueres que
amaguen un marge bastant alt. Si em deixo caure no podré sortir. Finalment
trobo un lloc on no son tan espessos i entro a la zona de la pedrera d’en COT.
I d’allí a caseta, tot ben suat
perquè el Sol és força calent i, en quedar enclotat, el vent no em refreda
gaire.
I satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada