UN CAP DE SETMANA DIFERENT

Fins ara, cada cop que volia sortir un cap de setmana fora de casa, la direcció natural era vers el nord, al Pirineu o pre Pirineu. Mai m’havia dirigit vers l’oest.

Vaig decidir que ja n’hi havia prou de tanta preferència i que calia anar a descobrir altres indrets de Catalunya que m’eren totalment desconeguts.

Granyena de les Garrigues ha estat la meva destinació. Segurament molts de vosaltres haureu d’anar a raure al sr. Google per saber un cau aquest indret.

Granyena és un poble de la comarca de Les Garrigues i no està ni a la part més muntanyosa ni a la part més plana de la comarca. S’hi pot arribar per una bona carretera des de Lleida, de la que dista uns 15 quilòmetres o per carreteres més locals si decideixes anar per Castelldans i El Cogul.

El poble és com molts de la zona, gran, extens però mig abandonat; sols 103 habitants censats, i ves a saber quants n’hi viuen permanentment. L’entorn es totalment rural, no es veuen industries en quilòmetres a la rodona, olivers i ametllers tots castigats per la sequera i la calor extrema de l’estiu. Això si, l’oli de les garrigues té fama i és molt bo, fet d’oliva arbequina.

I com a cosa de no creure a Granyena hi ha un hotel i una casa rural, LA GARBINADA, d’alta qualitat. En Víctor és l’ànima de l’establiment i es desfà en respondre qualsevol pregunta i en fer l’estada plaent i planera.

pintures esquemàtiques

cérvols i una parella de dones

Pels voltants hi ha diversos punts d’interès però sols parlaré dels que he vist deixant per una altra ocasió la resta. Les pintures rupestres de EL COGUL. Un gran edifici de ciment i molt integrat en l’entorn acull el centre interpretatiu d’aquesta meravella que ens van llegar els nostres avantpassats del paleolític i del neolític. Una balma que al seu sostre té gravades unes pintures d’animals i persones datades en diferents èpoques i que han estat objecte de diferents teories. A mi em recorden les que vaig veure a la zona de l’ASSEKREM, a Algèria al 2007, però no firmaré pas que siguin del mateix estil i època, no soc pas cap entès.

La visita és fa molt agradable gràcies a la guia que fa una explicació molt acurada i amena. Sincerament és de les visites guiades millors a les que he assistit.

tombes del Saladar

El segon punt son les tombes de SALADAR, molt a prop de les pintures. Cal caminar en ascensió uns metres per arribar dalt unes roques en les que hi ha uns clots que diuen eren tombes. L’altura et permet veure força bé els camps d’oliveres en els que, actualment, s’hi treballa per collir les olives amb les que fer l’oli de les Garrigues.

Els Vilars, a Arbeca

El tercer punt ha sigut ELS VILARS, a Arbeca, una fortalesa ibera en plena plana i de forma circular. Jo sabia que els ibers habitaven als turons i pujols, llocs amb més possibilitat de defensa, però és que aquí tot és pla com el palmell de la ma, de manera que van construir una fortalesa, amb murs i fossat per protegir-se. Aquí no hi ha visita guiada més que per plafons. Al meu entendre caldria senyalitzar una mica millor la manera d’arribar-hi.

Desprès visitaré per sobre Cervià de les Garrigues (708), Albagés (475), Pobla de Cérvoles (257). Tots els pobles tenen una gran extensió superior a la necessària per la població que diuen tenir i que no s’hi veu.

Finalment m’aturo a EL VILOSELL (188). La dada més antiga de la meva família de la que tinc constància diu que van sortir d’aquí. De fet fa anys vaig estar-hi i em van indicar la casa coneguda com cal Foraster, al carrer de la Costa, 21. Actualment ja té una nova propietària que ha posat el seu nom a la façana i tot quedarà en el fons fosc de la història. Veig la pedra que suporta el buit de la porta on hi ha gravada la data de 1600.

I per aquest cap de setmana prou.