viatgesicaminades.blogspot.com

dimecres, 16 de desembre del 2015

NO TINC REMEI

Jo, es que no tinc remei. Si en les meves caminades trobo un nou camí pel que no he passat mai sé que, si no es en aquell moment, algun altre dia aniré a fer-lo per saber on va, em quedarà gravat a la memòria que hi ha un corriol, pista o sender que desconec i m’atraurà fins que no l’hauré recorregut.
Algú o alguns han netejat la Cresta del Coix des del Puig Voltor fins l’antic Puig Marí. És allí on vaig veure un caminet que baixa direcció Riudecols. Avui li ha tocat el torn de passar per les meves sabates.
Per començar em trobo amb un nou pessebre que persones del grup “El Senderó” han volgut col·locar al Puigvoltor i que han anat a acollar al cim abans, al que hi ha la bandera i que té 593 metres. Sempre m’han dit que el Puigvoltor és el següent cim i té 596 metres.






No sé perquè, en ple segle XXI, encara hi ha qui posa als cims pessebres, imatges de sants, verges, creus i coses així. Un dia hi posaré imatges de gais, lesbianes i transsexuals en “boles” i ja veurem quina gràcia els fa. Si la muntanya és seva, també ho és meva. Deixem les muntanyes en pau al gust i ús de tot hom d’una p.... vegada. Us recordo que, antigament els dies que ara dieu de nadal, eren una festa pagana en celebració del solstici d’hivern, i ningú ha demostrat que el tal Jesús nasqués un 25 de desembre.
comencen els marges tot i l'alçada

Bé, anem al que importa, la natura, l’entorn, el paisatge, els camins. Ressegueixo el camí de la cresta del Coix tot agraint a qui l’hagi netejar la seva feina. Arribo al senderó que vull conèixer i baixo. Em porta a una pista i vaig a veure que hi ha a la primera variant. 

vista llunyana de la pedrera del Balandrer
Aquesta curiositat em fa trobar la part alta de l’antiga pedrera del Balandrer  de la que encara en queden restes.
restes de la pedrera, no son pas tan antigues

Mirant d’arribar-hi em trobo amb una caseta i un altre corriol que podria anar directe al Puigvoltor; el deixo per un altra dia.
caseta sobre la pedrera del Balandrer

Torno a la pista principal que em va fent baixar fins la riera de Riudecols. Inicio el retorn pel camí de la zona de La Socarrada. Arribo al collet d’en Cases on he deixat el cotxe.

Una altra caminada esplèndida. Estic content.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada