EL CAMÍ DELS MOROS I LA PEDRERA DEL GORI

Ara que m’estic dedicant a trobar indrets històrics de la Baronia, per conèixer-los, mirar de documentar-los mínimament i veure si poden figurar als mapes topogràfics estic tenint sorpreses, la majoria agradables, però de tant en tant, com avui, menys agradables.

Aquest matí he volgut treballar actualitzant el mapa de camins de Piolet i m’he endinsat en el camí dels Moros, on també hi trobem la pedrera del Gori. Des de la carretera de Botarell fins a una propietat privada està perfecte, però des d’allí fins altre cop a la carretera, aquest cop sota Montclar, està molt brut, de manera que a l’hivern vinent ja no s’hi podrà passar. Que li cal? Un matí de la brigada amb dues desbrossadores, tant com això. És molt?

bardises i herbes altes al camí dels moros

Imagino no és fàcil governar i decidir en un municipi i per això intento ser comprensiu però de vegades observo contradiccions, al meu entendre, que se’m fa difícil comprendre. Es poden gastar 20.000 euros en retocar un camí i netejar unes pedreres, però no es pot mantenir una mínima atenció a la resta de camins tradicionals.

I s’ha fet la feina en el dit camí sense acabar-la i ara les motos i bicicletes estan malmeten la feina feta. Malaguanyats diners públics esmerçats.

Per a mi això sols es a causa d’una manca evident de planificació global. S’ha fet una acció puntual en un lloc, ves a saber per què, i manifesto que m’agrada, però no s’ha fet cap estudi global ni de l’estat ni de la necessitat de conservació en que es troben la resta de camins de municipi. Em sembla un greu error de gestió, i així ens va, en aquest aspecte.

Si l’únic patrimoni que tenim a la Baronia per atraure un turisme de qualitat és l’espai natural, cal activar plans generals i accions globals per a la seva conservació i millora, altra cosa es anar posant pedaços i gastar més del necessari.

He de dir que el camí dels Moros és el camí més antic del terme, documentat des del segle XVI, una part ja s’ha perdut pel traçat de la carretera de l’estació i una gran part, la que anava a Duesaigües i l’Argentera, per la construcció del pantà. (Els noms de lloc i de persones de Riudecanyes. M.D. Roigé Figueras, pag 266)

pedrera del Gori

pedrera del Gori