Com deia fa una setmana he reprès
la tasca de seguir tots els camins, entradors, corriols, senderons, viaranys,
pistes i llocs interessants de la Baronia d’Escornalbou, feina que permetrà
actualitzar el mapa topogràfic de la zona per l’editorial Piolet.
A la primavera és un plaer caminar
pel bosc, per la muntanya i pel pla. Retornen tots els tons de verd esquitxats
de tot el ventall de colors que ens ofereixen les flors. Ara domina el groc de
la Ginesta i plantes similars, però també trobem violetes, blaus i el vermell de la rosella. A més de ser plaent per la vista ho és també pel sentit de l’olfacte, i si el dia abans ha plogut, encara més.
Recórrer aquests llocs em fa conèixer el territori a fons i veure les antigues masies i casetes escampades arreu.
Ja vaig dir-ho en una altra ocasió. Estic disposat a escoltar i parlar amb tot aquell qui em pugui facilitar informació d’indrets de la Baronia, casetes, masies, fonts, casetes de marge o similars, arbres, coves, camins ja siguin coneguts o desconeguts o perduts.
I ara, unes quantes fotografies i fins la propera.
 |
| bassa de mina a l'entrada del Tros de ca la Viuda. Duesaigües. |
 |
| Bassa de mina a l'entrada del Tros de ca la Viuda. Duesaigües |
 |
| Igual a l'anterior |
 |
| caseta de l'Eusebi. Duesaigües |
 |
| Bassa de mina al tros de l'Eusebi. Duesaigües. |
 |
| igual a l'anterior. |
 |
| Tros de l'Eusebi. Potser era una "ocellera" |
Hola, Jordi. Reconozco varios de los lugares que muestras, sobre todo la casa de la foto 10, donde pasé prácticamente casi todos los veranos de mi infancia y juventud, hasta que mis abuelos (sus anteriores propietarios) la vendieron. Qué lástima verla ahora tan abandonada... Un saludo.
ResponEliminaHola Manu. D'entrada gràcies per llegir-me. I sí, és una llàstima que alguns llocs es perdin en l'oblit però la vida és això, canvi constant malgrat molts cops no ens agradi. I menys a aquells que estimem la muntanya, la natura.
EliminaSigues feliç!