Segon
dia de fresqueta matinera que convida a caminar.
Vaig
a veure a la meva amiga Pilar al Cunirri on aprofito per fer el cafè de màquina
habitual. A part d’amiga ella és una excel·lent cuinera de manera que us
convido a provar els seus plats. Els caps de setmana al vespre és el seu fill
qui fa de cuiner amb unes pizzes més que bones. I no m’oblido del Pep, marit i
pare respectivament, que atén la barra i fa els cuinats a la brasa. Un magnífic
equip.
Avui
he volgut anar a dos cims locals que mai he pujat. Amb motiu de la cursa ELS
CIMS DEL BARÓ els seus promotors van obrir camins per naccedir-hi. O sigui,
camí rural de Duesaigües al Castell, font de la Vilamanya i desviació per pujar
al Puigpedregós. Vaig fent camí descobrint nous racons. Emocionant.
 |
| puigpedregos |
 |
| vista d'escornalbou des del Puigpedregos |
Avui
continua fent vent i quan ets al cim tens ganes de baixar. Poc abans d’arribar
a la masia abandonada que hi ha baix de tot trobo una petita colònia de
margallons. Opino que caldria segar els arboç de la vora per deixar-les créixer.
Ja sabem que els margallons son endèmics i protegits.
 |
| petita colònia de margallons |
Arribo
a la carretera i m’engresco per anar al collet de les Forques. La tradició diu
que al seu cim hi penjaven els malfactors, d’aquesta manera es podia veure el
seu cos penjant des de diversos pobles de la Baronia i servia d’exemple i repressió.
Aquí també hi ha trams de camí força bonics. El vent continua, just faig un
parell de fotografies i avall.
 |
| vista d'escornalbou des del collet de les forques |
 |
| collet de les forques |
Des d'aqui els pobles de Duesiagües i l'Argentera tenen pinta de postal.
Retorno
fins als Pins Bens i baixo pel camí rural al Castell que algú va tenir la bona
idea de cimentar de color rosa. Baixo per la drecera. Baixo per la drecera o, dit sigui d’altra manera,
pel traçat autèntic del PR C-29 o camí del Carrasclet. Vull anar a posar-me en
un lloc que he vist aquest matí tot pujant.
Just
a l’inici del camí rosa i clavat en la soca d’un pi mort em trobo aquesta inscripció:
I al final de la drecera observo una pedra que sembla un DOLMEN
I
és que no tinc remei, soc un malalt i qualsevol dia em quedaré perdut en mig d’alguna
muntanya cercant un nou antic pas. Ostres, seria un final excepcional per algú
com jo. En fi, espero tardi un temps, encara.
A
l’inici de l’ascens al Puigpedregós he vist una plataforma sobre el terreny
que, per força, havia de ser camí; ja m’havia semblat veure alguna traça vora
la font de Vilamanya i m’ha quedat el cuquet dins.
Efectivament
retorno al punt on s’agafa la drecera del PR C-29 i la sortida del camí al
Puigpedregós i desprès dels primers metres, a l’esquerra s’endevina la
plataforma, clara, neta, evident. Com collons es que, fins ara, mai l’havia
detectat?
La
vaig seguint i em du directe, de manera fàcil, clara, neta i evident a la font
de Vilamanya, el seu traçat és en suau descens/ascens i és molt millor que el
de la pista cimentada. Per què no s’usa? No tinc totes les respostes.
El
que sí sé es que he pogut viure un dia més una situació afortunada a la
muntanya. La de la Baronia d’Escornalbou. El meu espai.
Ja
arribant a Duesaigües, al tros que va ser del conegut del Sedó (segons m'han dit) i que ara deu ser dels seus hereus i ha un castanyer preciós i dos margallons fora de mida. Un d’ells
va ser netejat de plantes enfiladisses ara fa uns tres anys, però sobre tot ja
torna a senyorejar la bardissa i l’herba. Ja sé és una propietat privada però
algú hauria de fer quelcom per protegir i netejar unes plantes excepcionals que
poden donar renom al municipi.
 |
| castanyer |
 |
| dos margallons de mida excepcional |
I
per què collons, sempre em fico on no em demanen i no deixo de cercar-me problemes? No he nascut aquí però ningú em fotra fora del lloc d'on vull ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada