PERITO MORENO

11 de novembre, divendres

El bus va amb una hora de retard. Em toca de veïna una senyora gran que ja ve del nord del país i va a El Calafate a veure la seva filla i net. Ella ja porta més de 24 hores de viatge i encara n’hi queden.

El trajecte es força avorrit en el sentit de que el paisatge sempre és igual, grans extensions de terreny pla ple de matolls i sempre amb un filat metàl·lic que el tanca i que en va separant les propietats.

A primeres hores de la nit el bus s’atura a causa d’un piquet que talla la carretera.

12 de novembre, dissabte

Arribem a Rio Gallegos i ja tenim el bus de El Calafate que ens espera, quatre hores més de bus.

El Calafate és la base per veure les geleres. És una ciutat bastant jove amb carrers amples i cases baixes. El turisme, que n’és plena, es belluga tot per l’avinguda Libertador. Em recomanen fer el mini trekking de la gelera i m’hi apunto.

13 de novembre, diumenge

Em vaig decidir per apuntar-me a un tour pel Perito Moreno amb mini trekking per la gelera.

FORMES I ESQUERDES AL FRONTAL DE LA GELERA

Sembla que no estaré de sort i el dia surt brumós i ventós, l’únic desig és que no plogui, em molesta la pluja per caminar, el sol, el vent i el fred no m’afecten, però la pluja no m’agrada.

L'AUTOR AL DAVANT DE LA GELERA

De moment amb bus anem a la zona de la gelera. Al costat duc un noi del Tirol austríac; la guia ens va explicant el que veiem, la seva formació i evolució. Com em temia, arribant al P.N. Los Glaciares la pluja fa acte de presència.

Diem que el dia comença al que ells nomenen “las pasarelas” tot una estructura metàl·lica que uneix dos punts i que transcorre en front de les parets de la gelera Perito Moreno, principalment, sobre la península de Magallanes que és on la gelera xoca amb el continent, on s’hi acumula produint el que cada 4 anys es coneix com el “gran colapse” és a dir, un trencament del gel de mides descomunals que genera un espectacle fascinant. Gairebé tota la caminada plovent.

Durant un parell d’hores pots estar caminant per davant del mur frontal de la gelera, escoltant els sorolls de trencament que fa i, ocasionalment, veient la caiguda d’algun tros de gel i, si estàs molt de sort però molta, el podràs fotografiar i tot. Com jo.

VISTA BORROSA D'UN TRENCAMENT

Quan jo arribo es van sentint sorolls de trencament i caiguda a l’aigua però quan la teva vista arriba al lloc on s’ha produït ja sols veus moviments a l’aigua. Per atzar observo un lloc on s’acaba de formar una cova i la intuïció em diu que continuarà caient. Espero una estona i, de sobte, continua la caiguda de manera que alguna cosa puc captar.

Desprès del recorregut i amb l’ajut primer del bus i desprès d’una barca a l’altra costat del llac. Durant el trasllat fa sol. Uns guies de muntanya ens reben i ens condueixen al punt de partida. Ens calcen uns crampons, jo diria, construïts express per als “giris” i  més ens els posen individualment a cadascun de nosaltres.

PER SOBRE LA GELERA

Vull dir que el nivell tècnic de muntanya del 95% dels trekkers és nul completament, sols cal veure el calçat que algun d’ells ha portat. Així és que el nivell de la caminada per sobre del gel és mot bàsic i a les ordres d’una guia, en el meu grup, amb poc sentit de l’humor i molt estricte ja que si no camines exactament per on ella ho ha fet et crida a l’ordre.

Al lloc on caminem la gelera encara no produeix les grans escletxes previes als trencaments i és ondulada, gairebé com una muntanya, amb la diferència que sí hi ha l’inici d’algun trencat, o algun escolador d’aigua, molt perillós, per tan, cal tenir precaució. A mitja caminada torna a ploure.

FORMES I ESQUERDES AL FRONTAL DE LA GELERA

Sobta veure el gel blanc a la superfície i el gel d’un blau intens una mica més profund. Veiem el gel blanc per acció de la llum. Quan és blau, es que la neu, glaçada, està sotmesa a forta pressió i no deix passar ni aire ni llum.

S’acaba la caminadeta i ens retornen a El Calafate.