URUGUAI - CAPITOL 2

UNS DIES A URUGUAI

5 de novembre, dissabte

El nom correcte d’Uruguai és República Oriental del Uruguay, al seu inici i durant la dominació castellana formava part d’una àrea en la que també hi havia part de Brasil, Paraguai i Argentina. Va aconseguir la seva independència el 9 de juliol de 1816

És un país de 176.220 quilòmetre quadrats i una població de 3,5 milions d’habitants. La seva superfície és pràcticament plana, el cim més alt té 513  metres i és EL CATEDRAL. 

La població que he pogut veure és majoritàriament blanca, molt semblant a l’europea i a l’argentina. El seu parlar i tarannà també s’assembla força a l’argentí.

L’educació es gratuïta, fins i tot la Universitat, però la gent de fora la capital han de pagar els viatges i l’estada de l’estudiant. La sanitat també és gratuïta, els treballadors contribueixen amb una part del seu sou i desprès tenen una jubilació, metges i hospitals gratuïts, amb altres detalls com per exemple ajut per vidres de les ulleres.

Desprès del que vaig escoltar dels altres governants esquerrosos dels països que vaig visitar en l’anterior etapa he volgut preguntar per en José Múgica. Justament la persona que m’en parla no és dels seus i no està massa d’acord amb algunes de les decisions que va prendre però reconeix que va ser una persona apreciada i que la imatge que ven de viure amb poc sembla ser força certa, fins i tot l’han vist passejar amb la seva esposa i una gosseta sense cap mena de vigilància ni res especial. Es a dir, sembla que podríem estar davant d’un governant autènticament honrat i fidel als seus principis.     

Fins aquí una breu informació del país.

Avui toca desplaçament. Un bus a Colonia del Sacramento, propera etapa del viatge. Quan arribo fot molta calor, sobre 30 graus i humitat, és un anunci del que m’espera a Paraguai, però de moment, aniré a la Patagonia on passaré fred. No avancem massa ràpidament.

Colonia és el port o ciutat amb que Uruguai i Argentina connecten més fàcilment a través del ferry, per carretera és força difícil degut a l’existència del riu que, com ja he dit, és molt ample. Antigament aquest i Montevideo eren els ports més importants però desprès el moviment econòmic es va desplaçar a Buenos Aires.

6 de novembre, diumenge

COLONIA DEL SACRAMENTO. Una preciositat.

Ahir a la tarda vaig anar a caminar a la COSTANERA que en diuen ells. No és més que un passeig al llarg de la costa. Una costa amb una sorra tipus arena de construir i, per mi, que la riba era més aviat fangosa, d’entre riu i mar.  Tot i ser primavera fa una temperatura força alta, sobre 30º o més, i la gent s’ha abocat a les platges i parterres de la costanera. Al seu llarg es veu algun super xalet i és que el lloc s’ho val, tens la mirada neta sobre el Rio de la Plata.

IMATGE DE LES PLATGES

POSTA DE SOL A LA COSTANERA

Gairebé tota la ciutat es de carrers quadriculats vorejats d’arbres, tipus el plataner bord nostre, que ja ara fan volta cobrint i ombrejant els carrers donant una sensació de calidesa.

I la sorpresa és la part antiga. Senzillament una preciositat. Tots els carrers amb pedres o llambordes, encara es pot veure alguna de les cases originals, part de la muralla i places. Varies places plenes d’arbres que les fan fresques i acollidores. Avui diumenge, les places,  s’omplen de persones que hi estenen alguna manta o planten la cadira per passar-hi unes hores.

ENTRADA A LA CIUTAT VELLA

Poc a poc una munió de turistes anem arribant al lloc per recórre’l pas a pas, mirant i observant cada casa, cada racó, cada plaça. La majoria argentins i brasilers, que ho tenen a prop i els és econòmic. Tot i la quantitat de persones que hi ha no tens la sensació d’atabalament, no hi empentes, no cal esperar a que marxi un per entrar tu o anar fent esses esquivant altres vianants.

CARRER I CASES ANTICS

Per a mi ha estat una passada, no em faria res venir a viure aquí. Però em mancarien les muntanyes.

UN RACÓ D'UNA PLAÇA

Tot i la temperatura l’ambient no és massa pesat, bufa una marinada o un airet que suavitza l’ambient i fa agradable el passeig. Des de molts racons es pot veure el mar on hi naveguen petites veles de tots colors que surten del port esportiu del lloc. 

UN RACÓ D'UNA PLAÇA I LA INEVITABLE ESGLÉSIA

Ja se que erraré però vull dinar en algun dels restaurants del lloc. CASA GRANDE, efectivament cagada i a més, molt car. En aquests llocs tan turístics no s’hi pot anar. No diu que no aneu a aquest, jo diria que a cap.

RECONSTRUCCIÓ D'UNA CUINA ANTIGA EN UNA CASA ANTIGA RECONSTRUIDA

De tornada a l’hotel, de sobte, sento darrera meu: CATALUNYA!!!

-      Em giro i un noi que està parant taules pel seu restaurant em diu que va estar uns dotze anys a Catalunya i encara es recorda del nostre idioma en el que ara mateix parlem. M’alegra trobar-lo i li prometo anar-hi aquest vespre a menjar una mica o beure una cervesa.

En aquesta zona vora l’ajuntament he trobat alguns restaurants, plens, en els que, a ben segur, hagués menjat millor i més barat. Però havia de ser així.

A la nit vaig a sopar a la pizzeria DON JOAQUIN que és la del noi que m’ha cridat. Hi trobo la seva dona PIERINA que també parla català. Casualitats de la vida, ambdós son originaris de COLONIA, ella vivia a Londres, va anar a Barcelona i s’hi va quedar, allí el va conèixer a ell. S’hi van passar 13 anys i en fa dos van tornar al seu lloc d’origen i van muntar la pizzeria. Esperen un fill.

Amb la Pierina tenim una conversa força interessant, ella va treballar en una escola  procurant integrar-se en la vida de la ciutat i l’idioma, se li nota que el sabia parlar molt correctament, amb riquesa de vocabulari i ara ha volgut mantenir aquesta xerrada en català per no pedre’l.

El cert es que la pizza es molt bona. Recomano el lloc situat al carrer 18 de julio, 267, entre Ituzaingo i W. Barbot.

7 de novembre, dilluns

Avui toca matinar una mica. De moment tot va bé. La primera es que el ferry surt 25 minuts tard. Em poso nerviós perquè a Buenos Aires sols tinc 90 minuts d’enllaç i no sé si seran suficients.

Tot s’acaba bé perquè les dues terminals son properes i el bus que he d’agafar també porta uns 10 minuts de retard.

Aquí en diuen òmnibus, és de la companyia OTTO o VIA BARILOCHE. No el recomano gens ni mica.