Devia
ser el 2010 o el 2011 quan, a través de l’Associació Esportiva Baronia
d’Escornalbou, vaig promoure la instal·lació d’una estelada metàl·lica al cim
del lloc conegut com Enderrocada, a la serra de Pradell i l’Argentera.
La
vam haver de muntar dus vegades i ens va costar una suada pujar ferros i eines
fins allí dalt. Però va valdre la pena.
Avui
havia proposat de tornar-hi per comprovar el seu estat. La veritat es que hi he
anat sol. Sembla que el meu poder de convocatòria és nul. Malgrat tot, he fet
la ruta proposada.
Efectivament,
tal i com m’havien dir, l’estelada està malmesa voluntàriament. Cert que,
possiblement, hagin ajudat alguns petits defectes de muntatge, però que alguna
persona hi ha col·laborat, si més no a mi, se’m fa força evident. Sé prou bé
quina mena de “persones” hi ha en aquest país.
Avui
bufa un vent molt fort, de seré o mestral, no els sé pas identificar. I
l’estelada està doblegada en contrari. Voleu més prova?
Continuo
la ruta carenejant la serra. Vull anar al portell del Peiró per retornar a
l’Argentera.
A
l’inici del parc eòlic trobo un ramat d’ovelles. Caram! Fins ara sabia que sols
hi havia cabres. Veig un corderet de poques hores atansant-se a una presumpta
mare.
Avanço
i veig una parella aturats a la vora de la pista. Un segon corderet de poques
hores, sol i abandonat. La noia, amb sentit maternal, està desesperada, no el
vol abandonar. Li sembla un crim. Li suggereixo que, a la brasa, deu d’estar
riquíssim i s’esgarrifa.
El
seu company i jo, plens de paciència i bona voluntat, agafem el corder i el
situem amb el ramat. Però cap ovella sembla voler fer-se’n càrrec. Deixo la
parella i reprenc la meva ruta.
Arribant
al portell veig un gran ramat d’ovelles amb un pastor. Dedueixo que les que he
trobat deuen ser la resta d’aquell ramat i em pregunto quin pastor abandona una
cinquantena d’ovelles endarrerides i dos corderets.
El
pastor s’allunya amb el ramat. Decideixo no anar rere ell, no és res meu ni la
meva responsabilitat. De manera que, arribat al portell, baixo a l’Argentera.
Final
de la caminada en un dia ventós i lluminós.
Un
dia meravellós.
 |
| doblegada per la marinada? |
 |
| soldadura que ha resistit |
 |
| a l'altre costat no ha resistit la soldadura? |
 |
| insisteixo. Aquí dalt bufa fort el seré, no la marinada. |
 |
| això també ho ha fet el vent? |
 |
| morral blanc |
 |
| d'aquí a un mes i a la brasa ... hummmm....! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada