Una
de les meves frases més estimades és que he estat un home de sort en aquesta
vida a la qual estic molt agraït per tot el que m’ha permès viure i veure. Ara
bé, la sort, cal cercar-la, anar a trobar-la, mai esperar que t’arribi per si
sola; si actues així de ben segur que sempre t’esquivarà. Jo m’hi he esmerçat
en capturar-la, fer-la meva.
Una
gran part d’aquesta sort és la d’haver pogut viure els meus somnis, de fer
realitat els meus desitjos i ara soc a les portes d’un d’ells. Ja he posat els
peus en 66 països i ara em preparo per veure’n 19 més en una ruta que ha de
durar -potser, tampoc ho tinc segur ni clar- uns 6 mesos.
Acostumen
a preguntar-me: què és el que més t’ha agradat del que has vist, quin país? I sempre
responc: la gent, les persones. Sovint hi ha qui pregunta: i com t’atreveixes a
anar sol, i a tal o qual país? La meva
resposta és: el món és bo – amb petites excepcions – els dolents són els
governants, els que surten a la TV o als diaris i us deixeu enlluernar pel que
ells us volen fer veure. Els pobles, la població en general, és molt bona i jo
en tinc proves viscudes a Iran, a Cambodja, a Myammar.
De
manera que torno a partir en un periple que m’agradaria dures mínimament 6
mesos però que tampoc és una fita que m’obsessioni, serà el que hagi de ser. Sí
tinc clar que inicio una etapa de la meva vida - de la que sigui que em pugui quedar
(1) - que es basarà en viatjar, en ampliar el meu camp de visió, en aprendre,
en veure coses noves, en conèixer més persones, en saber com viuen, què
esperen, què somien. I reconèixer que continuo essent un home de sort, de molta
sort. Soc molt conscient que dins el món, soc menys que un gra de sorra de la
platja. Malgrat tot, crec en mi mateix i poso totes les ganes i esforç en viure
els meus somnis. Ja en conec prou de persones que es passen la vida somiant. No
soc ni vull ser una d’elles.
Com
també he dit més d’un cop: jo soc diferent.
(1)
que
ningú es preocupi, no estic malalt, però soc conscient de que ja en tinc 67.
Com el de tothom tinc el meu destí escrit, però mentre no arribi: sexe, droga i
rock&roll. O, joc dones i borratxeres. O bé, canya al mono que és de goma!
Fins la tornada. Passeu-vos-ho bé
f
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada