Ahir nit vaig compartir resopó i conversa amb dues parelles de romanesos i la propietària de l'hotel. Em vaig assabentar d'algunes coses de Romania i la seva gent, de Transilvània i, més que res, vam riure molt perqué ens vam picar la propietària i jo en temes "picants" i cap dels dos es volia donar per vençut. Malgrat el tipus de conversa tot va ser força educat i va acabar bé.
Aquest matí fent la ruta de les esglésies de Maramures n'he pogut visitar una de les més antigues i desconegudes. Una autèntica meravella. Menuda i compacta i plena de pintures al seu interior, unes pintures lleugerament diferents de les altres esglésies, la noia que me l'ha obert, explicava que les va fer un artista polonés que es va casar per la zona.
Quan ja em disposava a marxar, la noia ha començat a cantar les oracions amb bona veu i dolçament. M'he quedat una estona escoltant.
Son petites grans coses que, voltant i amb paciència, pots veure i et fan gaudir de la vida i del viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada