Amb els amics de caminada tocava arribar a Salou des del barranc de la Pixerota, caminada que el mes de febrer vam haver d’anular per pluja.
De bon mati bufa una mica d’airet fresc i hem d’arrossegar els peus per la sorra flonja fet que dificulta la marxa. En algun petit tram els temporals s’han menjat la mica d’espai entre l’aigua i la terra i hem hagut de sortejar les onades per anar fent via.
En arribar a la riera de Riudecanyes, on comença el terme municipal de Cambrils, canvia totalment el terreny: ciment i llosa. A mi personalment aquest tipus de terreny em castiga els bessons i la part de davant de la cama, per sota del genoll.
Com més ens acostem a Cambrils més augmenta la presència de caminants de tota mena, dels habituals equipats amb malles i paravents fins a les famílies, patinets, bicicletes, patins, gossos. Ja a Cambrils tot el passeig és gairebé ple.
Apressem el ritme, tenim ganes d’acabar i entrem a Salou, el port, el passeig d’en Jaume I i ja som al final de l’etapa. La propera ja la iniciarem a Tarragona per arribar-nos a Els Munts on visitarem la vila romana del lloc.
Crec que la costa ens es bastant desconeguda; els caminaires sempre pensem en la muntanya quan es tracta d’exercitar les cames, però a la nostra zona tenim trams de costa que val la pena recórrer a peu, si pot ser amb bon temps, que ens permeti nedar una estona en alguna de les cales que anem trobant, sovint amb aigua transparent.
Baronia d'Escornalbou 17 de març de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada