Nervis, tinc nervis, com sempre. He dormit bastant bé però amb somnis estranys. La Fira, Muntànyum, està fent la seva feina; ja ho sé que ho tenim tot lligat però fins que no s'acabi no respiraré.
Tampoc tinc ganes d'agafar el cotxe així que surto des de casa mateix; és una sort això de viure vora la muntanya. Pujo tota la urbanització i surto per una pista que em du a un corriolet que vaig netejar fa un mes i que enllaça amb el camí de la Foïna. Baixo fins la carretera per agafar immediatament el camí de la Vallesa. Pujo.
Els nervis van sortint per les cames i la respiració, necessito enfortir les extremitats per propers reptes. Els pensaments corren sols mentre la ruta es coneguda. Fa un bon Sol i un petit vent fresquet que es nota als espais amb ombra. I, com sempre, el silenci, la pau i la tranquil·litat que hi ha a muntanya i l'espai que pot recórrer la mirada en diverses direccions tot reconeixent els perfils de les muntanyes, dels llocs.
Pujo a la zona de les Galaupes, un terreny entre Duesaigües i Riudecanyes, i una mica sota del Puig Marí. Barranc del Coix, granja del Ros. Trobo una desviació que no recordo massa i canvio de plans. No baixo a Duesaigües i segueixo pujant, enfortint les cames. I pujo i pujo i al final m'enfilo per un antic camí mig esborrat fins que s'esborra totalment. He arribat força amunt.
Fa calor i retorno per la mateixa ruta. Tinc poques oportunitats de caminar però quan les tinc les aprofito, com avui.
 |
| perfil de la serra de l'Argentera |
 |
| l'Argentera |
 |
| Un tram de pista a la zona alta de les Galaupes |
 |
| estrany apilament de pedres |
 |
| estrany apilament de pedres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada