Sempre la mateixa disjuntiva. Què és el viatjar? una ànsia de descobrir allò amagat darrera la cantonada? veure que hi ha rere la ratlla d’un horitzó sempre fugisser, sempre més enllà? conèixer l’inconegut, aprendre, o … fugir de la quotidianitat, de l’avorriment, de la rutina, del ja conegut, del lloc al que no et sents pertànyer, conèixer-se a un mateix…?
Depèn de qui llegeixes tens una o altra resposta.
Per Josep M. Espinàs es anar a conèixer persones diferents, per Michel Peissel es anar descobrir els darrers racons desconeguts, per Wilfried Thesiger era viure el món al que es sentia pertànyer, per A. David-Néel era reptar al món com a dona, per Domingo Badia era anar a conèixer noves cultures, per … cadascú té la seva pròpia resposta.
I tinc la teoria de que per a molts, per la majoria, senzillament es una fugida de si mateixos, de la pròpia disconformitat. Marxes d’on ets, d’on vius a la recerca d’algun lloc i persones diferents que omplin un buit que no et deix sentir-te complert, però sempre trobes un més enllà, sempre hi ha una cantonada més que tombar, que mirar i això et fa estar sempre inquiet, intranquil i amb ganes de marxar de partir.
Ara em trobo en aquesta situació i projecto sortides llargues de paisos i persones que sempre he tingut en ment de visitar, Japó, Brunei, Austràlia, Buthan, …. i podria fer una llarga llista …
De moment tinc el projecte per aquest final d’any.
De moment, demà concretament, aniré a caminar una estona per llocs pels que encara no ho he fet, prop de casa, prop d’on visc, no per això deixen de tenir la seva emoció, son llocs que mai he trepitjat, son nous per a mi, per la meva mirada, per la meva reflexió, tot i ser propers en la distància, en la geografia.
Desprès seguiré pensant en el meu llarg viatge d’enguany.
Baronia d'Escornalbou, 2 d'abril de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada