LA MOLA DE COLLDEJOU

Sobrat de dormir he obert els ull sobre les 06:00 am. Tot i voler fer una mica el gos abans de les 07:00 ja era llevat.

Feines de llevar-se amb calma, sense presses. Primer connectar Catalunya música a traves del TV per tenir una mica de companyia.  Cafè, píndoles, rentar-se, vestir-se, agafar la motxilla i els estris necessaris per la caminada i … partir.

Eren sobre les 08:00 que aparcava el vehicle al carrer de la Font de Colldejou. Hom es pensa que allò és una plaça i no, és l’antic fossar i per allí hi passava el carrer de la Font.

Emprenc la ruta del GR7 direcció Coll del Guix. El rellotge del campanar marca les 04:00, no sé si am o pm. Fa vent i tinc fred; m’he calat la barretina i els guants i encara tinc fred; caminant ja passarà.

Coll del Guix, el vent bufa fort, camí de les Processons, amunt, prenc la desviació  per  passar pel sobre del portell del Llamp, un camí que sols he fet un cop i, al final, vaig anar camp a través. Avui no vull perdre ni una sola de les marques de color blau, estil Dr. Iglèsies, que assenyalen el camí. M’aturo cada cop que no ho tinc clar tot i el vent i el fred; sort que llueix el Sol i dona calidesa al dia. En algun moment perdo de vista les marques però recupero tot seguit.

I a la fi arribo al lloc on la vista desperta els meus records d’anys passats, d’haver-ho vist abans. Un espectacle, dalt la Mola de Colldejou, amb aquests cingles alterosos que avui, amb el vent, encara fan més fressa i por acostar-s’hi. Volto per la punta de la Mola veient els diferents pessebres que distintes associacions hi posen. 

Collons!!! podrien posar-hi imatges de dones i homes en pilotes i no pessebres….Merda de religiositat mal entesa….

Inicio la baixada pel GR7-3. El vent bufa fort i ara el tinc d’esquena. La muntanya m’ha deixat pujar i gaudir d’ella perpo ara sembla que el vent em vulgui empentar a rodols tartera avall. M’ho prenc amb calma perquè els genolls tampoc es que aguantin massa. Penso en anar a la cova però desisteixo. Baixo i baixo fent dues forces, la d’aguantar-me la velocitat i la del vent que vol n’agafi més del compte.

Arribo al lloc del camí que vull seguir per baixar. Primer erro la tria. Ara el veig, és aquell d’uns metres més avall. Sí. El segueixo amatent. Aquí, a la dreta, hi ha una possible pujada directe que hauré d’investigar; segueixo baixant amb una petita marrada més i sense importància. Avall. Arribo al bosquet, recordo les pistes i la bassa dels bombers i …

M’ajunto al GR7 i poc més enllà el collet de le Xuta i Colldejou.

Perfecte. Tot i el vent, una caminada preciosa.

Aquí en teniu l’enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6407873 

Baronia d'Escornalbou, 23 de març de 2014