SERRA DE L'ARGENTERA

Avui he d’anar a caminar com sigui, ja porto massa dies enganxat a la cadira i amb la vista a l’ordinador i altres feines que m’impedeixen gaudir del que m’agrada.

Deixo el cotxe als Estrets, al peu de la serra de l’Argentera. Quan aturo el motor no escolto més que el silenci, avui, fins i tot, els aero generadors estan aturats i no s’escolta l’habitual brunzit. Poc a poc el cant d’algun ocell, la fressa d’una sargantana entre les herbes. El cel es blau i net.

el bosc encantat

el bosc encantat

entrada al bosc encantat per la banda del collet rodó

Començo a caminar passant pels Estrets que han cimentat. Aigua a doll conseqüència de les darreres pluges i dies frescals. Segueixo la pista, deixo a la dreta el sender al Portell del Peiró, més endavant també deixo el del portell del Trucafort, passo a gual el barranc del mateix nom avui amb aigua cosa ben difícil de veure.

La pujada fins al pla del Motxilló o Muntxelló també és plena d’aigua. Perfecte, és necessari que la terra quedi ben xopa d’aigua, amb ella es genera vida, es manté el cicle de la vida.

Escornalbou i l'Argentera

Vista de la pujada al collet de les pedrisses

Grauet de les Pedrisses

Agafo el camí de la font dels Ermitans. Entro al bosc de les Bruixes, preciós, amb alzines, en silenci. Trobo la desviació per baixar a la zona de les Segarreses on segueixo, per la dreta la pista de manteniment de les torres elèctriques. Quan s’acaba entro al bosc encantat, molt bonic, amb alzines, pins, bruc, arboç i també algun esbarzer i bastant d’arítjol. Soroll d’ocells i jo. Res més. De tant en tant el camí surt al cingle i et permet gaudir de la vista, Escornalbou, l’Argentera, la costa ….. i la llum. Espectacular.

Surto a la pista del collet rodó i la pujo, al final m’enfilo pel corriol que ha de dur-me al peu de la foradada. Desprès encaro les Pedrisses, m’enfilo pel costerut camí de cara a l’únic lloc de pas que hi ha; aquí ja no tinc arbres ni res que em protegeixi del Sol. Fa calor i suo. Arribo a dalt i encara he de continuar una mica més però ja més suau. M’adreço als aero generadors sense deixar de tenir el cingle a la vora.

Arribo a la pista del parc eòlic i la segueixo per la dreta, desprès d’un aero generador tot ple de pintures trobo un corriol que al final s’ajunta amb l’antic traçat del GR 7-3 que seguiré durant uns metres. Quan arribo davant del aero generador 415 segueixo un pas de cabres que em baixarà, està tot força brut i difícil de seguir, però em conec el camí i arribo a la pedra que esta sobre la font dels Ermitans sense dificultats.

Un gran roquissar cobreix la font, aquí hi ha alguna bassa perquè beguin els senglars. Descanso uns minuts. Reprenc el camí de baixada. Primer trobo la desviació per anar a la font. Més avall la desviació per anar al Corral de la Trilla.

La Mola de Colldejou i la Miranda

senderó des del Grau de les Pedrisses fins al parc eòlic

A baix el roquissar que cobreix la font dels Ermitans, al fons l'Argentera

Uns minuts de repòs per beure aigua

Bosc de les Bruixes

Balma de les Bruixes. Hi tenen la cassola i l'escombra

Cartell del Bosc de les Bruixes

Fetes les visites segueixo la ruta clara i definida, en algun moment bruta i amb la vegetació que vol tapar-la. Fa anys el vam netejar aquest camí, però el temps i la natura no perdonen.

Trobo la desviació de les Segarreses. Els bosc de les Bruixes. Vaig retornant. Finalment els Estrets altre cop. Torno a casa. Un bon dia de muntanya, amb Sol i silenci.

Baronia d'Escornalbou, 12 d'abril de 2014