VIATGES I CAMINADES: PRIMERA ETAPA, CORFU

Arribo a l’illa quan el Sol just dona una blanquinosa claror al dia. Miro de trobar un bus que em dugui a la població de Kerkira, capital de Corfú, però encara queden tres hores pel primer del dia, així es que no em toca més remei que llogar un taxi.

Primer contacte amb el país, el taxista parla poc anglès, per tant tenim poca comunicació. La segona qüestió es que condueix a tota castanya i el vehicle fa tot de sorolls. Em tranquil·litzo pensant que deu fer anys fa aquest ofici i encara es viu, per tan, no hi ha cap raó per pensar que ens matarem precisament en aquesta ruta.

Corfú es una illa muntanyosa de manera que tot fa pendent fins a mar. L’hotel esta situat en un d’aquets pendents i això li dona unes espectaculars vistes.

Camino per les platges de pedres i em remullo a la piscina. Per la tarda baixo a la capital per comprar el bitllet del ferry que dimarts hauria de dur-me a Albània. Cap problema, dimarts a les 09:30 i per 19€ deixaré Corfú camí de Sarande (Albània). A la nit recupero les hores de son que em manquen.

Diumenge 17. Llogo una scooter per voltar l’illa. Vaig direcció nord resseguint la costa, a la dreta sempre el mar a l’esquerra les muntanyes. Passo per Kassiopi, Acharavi, Roda i Sidari.

Desprès entro a l’interior i deixo el mar, petites poblacions van apareixent i algun rastre de vida agrícola. Veig el llogarret de Chorepiskopi i desprès m’atura a Dafni, per beure una cervesa mentre els locals beuen Ouro, una mena d’anís que rebaixen amb aigua, parlen i fumen. Aquí parlen molt i fumen molt. M’arribo a Agios Stefanos, Arillas, Kavadades i altre cop Dafni, Skripero, Ano Korakiana, Agios Markos i Barbati, a l’hotel. Per avui ja en tinc prou.

La vegetació es típicament mediterrània, esbarzers, molts llimoners carregats de llimones, xiprers, ginesta ara en flor i que en zones de muntanya deix la seva olor, rosers i molts olivers enormes, amb soques mil·lenàries i alçades de fins a 10 metres que he fotografiat per fer veure als pagesos del meu poble.

Moltes edificacions abandonades, cases unifamiliars, xalets, tot abandonat. Carreteres estretes i no massa ben asfaltades, els vehicles vells i atrotinats, els motoristes sense casc i a tota castanya, en general condueixen al seu aire tot i que no massa malament, no veig policia, ni radars, les senyals de trànsit son per decoració. La benzina de 85 a 1,62 euros. Les infraestructures deficients, no puc llençar el paper de la “música” a l’WC per no embossar la claveguera.

Això sí, el mar blau i tranquil, a la platja l’aigua deix veure clarament el seu fons pedregós, tenen molt poques platges de sorra.

Avui, 18, dilluns he volgut anar a veure PALEOKASTRITSA. Primer he passat per Agios Markos i he intentat veure les seves riqueses arquitectoniques: invisibles. Desprès Ano Korakiana on també hi ha anunciada una església que no es tal. O sigui que directe a Paleo. Aquest es un lloc de platja com molt altres i amb un monestir dedicat a la verge situat dalt d'un turó des d'on es gaudeix d'una espectacular vista sobre la població. He continuat per anar a veure el castell d'Angelokastro, unes runes amb molt poc interès si no fos per la pujada que hi ha des de l'aparcament que m'ha ajudat a estirar les cames.

De tornada Krini, Lakones i he intentat trobar l'accés a unes coves sobre el cingle que hi ha sobre Doukades, però ha estat impossible.

Corfú és una illa típicament meditarrània i, penso, que el seu atractiu rau en la seva torturada costa que genera racons i raconets que encandilen als poc habituats a aquest accident geogràfic i que pots trobar amolts indrets del mediterrà. De tota manera val la pena veure-la.

Per sortir de Corfú pot emprar el transport aèri, els ferry circulen en època d'estiu i jo sortiré direcciño Albània amb un ferry que circula diariament a les 09:00 i a les 18:00 i va a Sarande. Costa 19 euros. El bitllet el venen de manera presencial a IONIAN CRUISES i tenen la oficina al port vell, davant la cafeteria de Seven Event.