Acabo d’acabar la fira Muntànyum i
just recuperat em poso a liquidar els darrers detalls del meu proper viatge.
Aquesta Fira m’ha deixat totalment exhaust, físicament i mental, i no del tot
satisfet, hauré d’esperar la propera edició per fer-ho millor.
Ara em toca encarar el repte d’estar
una llarga temporada fora de casa, recorrent països i coneixent persones de
diferents indrets adaptant-me a noves situacions, formes d’entendre el dia a
dia, de viure la vida, potser a misèries, pobreses, desigualtats, a mil coses
que lluny d’aquí son habituals i per a nosaltres extraordinàries.
En Sebastián Álvaro deia, a la
seva xerrada del passat dia 30 d’Abril a la Fira Muntànyum, que som una
afortunats, que vivim en un món ric i ple de comoditats desconegudes a molts i
molts altres països. Ho diu ell que ha recorregut gairebé tot el món i ho dic jo
que sols n’he recorregut un 18%, la majoria d’ells de l’anomenat tercer món o països
pobres o amb dificultats de creixement.
Veure aquestes persones en el seu
habitat natural m’ajuda a valorar el que tinc i apreciar el món en que tinc la
sort d’haver nascut. No sempre puc entrar plenament en la seva vida, sí que, alguns cops, he
pogut visitar les seves escoles i hospitals, les seves llars i m’ha caigut l’ànima
als peus. Recordo una nena etíop a la que vaig alçar sobre una pedra per
fotografiar-la i em vaig quedar astorat per la seva lleugeresa, no pesava,
veieu-la a la fotografia, la tinc sempre present. Però com ella, n’hi ha
milions al món mentre aquí llancem el menjar, malbaratem l’energia, fem molta
atenció als petits deus esportius i perdem el temps en absurdes baralles
polítiques.
En fi, no vull pas iniciar el meu
viatge de mala castanya, com solia dir la meva amiga Jana, i sí amb l’afany d’aprendre
una mica més, d’obrir els meus ulls i la meva ment a tot allò que em sigui
mostrat, d’enriquir-me i fer-me millor.
 |
| Es una nena de l'etnia HAMMER que encara viu en cabanes de troncs i amb l'escalf dels animals, que camina hores i hores i sap que el seu destí es ser lliurada a un home pel que tindrà fills i treballarà fins morir. Era lleugera com una ploma tot i la seva alçada. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada