Miro d’esmorzar
més lleugerament, m’adono que menjo massa i encara m’engreixaré, fan els plats
molt complerts i quedo ben tip.
Agafo
el bus que, des de Sarande baixa fins a Butrint, 50 leks, o sigui 35 cèntims d’euro.
Arriba a una plaça en la que hi ha un transbordador. Tinc ganes de caminar i
prenc un camí que diu mena al castell d’Alí Bashar i que transcorre paral·lel a
un canal. Alguns pescadors, uns cercant crancs d’aigua dolça remenant el fang
que lleven amb una pala.
Desprès
de gairebé 30 minuts veig a distància el castell al que no hi puc arribar
perquè és enmig del llac i no tinc barca. Avanço una mica més per acabar
reculant en veure no aniré a parar a cap lloc definit.
Altre
cop a l’embarcador segueixo la carretera per anar a alguna de les poblacions
anunciades. Veig a la meva esquerra i dalt un turó una mena de monestir. El
camí es fa llarg i el Sol avui escalfa fort. Arribo al poblet i al monestir:
tancat. Renoi! Tant d’esforç per a res i estic cansat. Faig una beguda al
bareto del poble i retorno a l’embarcador.
A l’altra
costat entro a les ruïnes de Butrinti. Aquest lloc va ser construït pels romans
i en queda el teatre, el gimnàs, el baptisteri i alguna cos més. Desprès
vingueren el venecians que van afegir més construccions, com el castell triangular.
Tot
esperant el bus de retorn parlo amb Murat, un periodista de Kruja, ciutat on va
nàixer el seu heroi nacional, Gjergj Kastriot (les “j” es llegeixen “i”) o més
conegut com Skanderberg (s.XV). El periodista parla bon anglès i em pregunta d’on
soc, quan li dic que català em sorprèn que coneix bé la nostra situació, tot i
que li he fer alguna puntualització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada