CAPITOL III - ILLES GALÀPAGOS

4 de setembre – diumenge

Em semblava que des de l’aire, tot arribant amb l’avió, veuria més illes de les que he vist. L’aeroport és a l’illa de BALTRA al nord de la de SANTA CRUZ, un illot petit i pelat que van usar el americans durant i desprès de la II guerra mundial. De moment et sobta veure aquest espai marronós, amb escassa vegetació i penses que potser no serà com havies imaginat.

Un bus et porta fins al canal d’Itabaca que separa les dues illes, una barca (1 dolar)  et fa passar el canal i a l’altra costat un bus tortuga o un taxi compartit (6 dolars si el comparteixes) et diposita a la porta de l’hotel.

Avui tinc un bon hotel. Ja era hora. Desprès d’arreglar-me una mica baixo al port a investigar. En ser diumenge sembla que tot funciona a mig gas o bé es que no hi ha turisme.

Just al port tinc la primera sorpresa. La marea baixa deix al descobert una munió de crancs vermells de diferents mides. Molt a prop els primers llops marins dormint tranquil·lament al moll mentre alguns viatgers/turistes els fotografiem de ben a prop i una mica més enllà les primeres iguanes, negres, lletges, amb trossos de pell penjant i unes urpes força llargues. Se’t queden mirant atentament, no tenen por, no marxen, et deixen acostar, això sí si ensumen perill salten i corren,  però ningú fa res per atacar-les o espantar-les i elles aguanten estoicament la sessió fotogràfica.

LLOP MARÍ DORMINT A LA VORA DEL PASSEIG

És realment impactant veure aquets animals al teu costat, a poc més d’un metre, t’agafa una sensació especial, penses: ostres, soc aquí, tinc la immensa sort de poder gaudir de l’espectacle sense una pantalla de TV  ni algú amb pinta d’aventurer de pega pel mig.

Del port continuo fins a la reserva de Charles Darwin i allí puc veure les tortugues gegants i més iguanes, ara en captivitat, però en una platja propera hi trobo més iguanes en llibertat que també es sotmeten a la sessió fotogràfica. He fet la prova, m’he posat al mig del camí d’una d’elles i s’ha aturat, no ha fugit, ha intentat esquivar-me però en veure que no podia, s’ha quedat quieta, com jo.

TORTUGA GEGANT A LA RESERVA DARWIN

S’ha posat a ploure o a caure la “garua”. Diu que ara en som a l’època. La “garúa” és com una pluja però en realitat és boira pixanera, però deu n’hi do com pixa i com mulla. Si tinc dies així ho passaré malament per fer visites. Desprès comprovaré que la garúa sols és a Puerto Ayora, a la resta de llocs hi fa sol.

A la tarda faig una mica de recerca de tours per les altres illes, aquí tots es dediquen a vendre excursions, a fer “diving”, al menjar o als records. Entre que és diumenge i que no hi ha turisme molts estan tancats. El que m’ha quedat clar es que hauria d’anar a l’illa Isabela.

5 de setembre – dilluns

He anat caminant a Tortuga Bay. El Parc Nacional envolta tota la ciutat, i a 2,5 kms d’ella hi ha una de les atraccions que es poden fer de manera autònoma i sense cost i a més fas exercici.

Un llarg camí enrajolat artificialment i vorejat per un muret de mig metre a banda i banda travessa tota una zona de bosc endèmic en la que hi abunden els ocells i alguna mena de llangardaixos. Aquest bosc està format per molt arbusts però també hi ha gran quantitat de OPUNTIA i al final una zona de MANZANILLO una mena d’arbust amb saba i pell verinoses. L’Opuntia és un cactus amb forma d’arbre. Inicialment surt una típica fulla de cactus, plana i plena de punxes que en genera una segona i successives però que es situen una damunt l’altra, pujant rectes, com un arbre. Amb el temps aquestes fulles s’amplien i s’uneixen formant un verdader tronc que perd les punxes i forma un perfecte cilindre que genera crosta similar a la dels nostres pins. És una fusta semi-dura que es pot treballar artesanalment.

Al final tens la gran platja de PLAYA BRAVA que si la continues et du a PLAYA CALMA on et pots banyar tranquil·lament i tardes molt en que l’aigua et cobreixi.

Arribar a PLAYA BRAVA és un espectacle, sorra finíssima, blanca, amb suau pendent i el brogit del Pacífic, un parells de roquissars al mig en els que centenars de crancs de diferents menes i mides hi troben refugi i la marea baixa que permet a alguns ocells trobar-hi l’aliment diari.

Al final de la platja les iguanes marines, negres, lletges, algunes com si canviessin la pell, totes adormides arreu, ja sigui damunt les herbes o al mig del camí dels vianants, tan se val, ningú es molesta, ningú les toca i elles no ataquen a ningú. Pots fer les fotografies que vulguis, t’hi pots atansar tant com vulguis, però no les pots tocar, ni donar-les menjar, han de conservar la seva vida original.

IGUANA MARINA

Vaig a la PLAYA MANSA i cerco un lloc apartat per gaudir de l’espai i pensar. No fa massa calor ni llueix el sol i bufa una brisa i jo encara arrossego la tos. Assegut a la sorra s’acosten alguns pardalets menuts, negres totalment i grisos amb taques altres, no tenen massa por si m’estic quiet. És formidable.

A la tarda contracto dues excursions, una per dimarts i l’altra per dimecres, a les illes de Bartolomé i Seymour respectivament, costen una pasta però ... que coi! Si no ho fes seria un perfecte imbècil. De fet son dues de les illes recomanades i he mirat de trobar una embarcació una mica gran perquè n’hi ha alguna que és massa petita per fer travesses de dues hores amb una mica de mar i jo em marejo

Acabo la tarda com un turista mirant què puc comprar de record i on, dijous serà el dia de compres.  

6 de setembre – dimarts

Avui tour amb barco a l’illa BARTOLOMÉ. En quan a la contemplació d’animals, no te gran cosa, és una illa volcànica amb la que es demostra l’aparició de la resta d’illes de l’arxipèlag de Colom o Galàpagos. La tripulació la forma el pilot, Vicente, el mariner Leni i el cuiner Willy. Excel·lents.

A l’anada hem tingut una Fragata que s’ha posat damunt el pal de la grua i ens ha acompanyat una bona estona tot deixant-se fotografiar. A l’illa jo sols he vist alguna sargantana. El paisatge em recorda a Fuencaliente a l’illa de la Palma a Canàries.

Desprès ens han dut a fer snorkel a la badia Sullivan de l’illa de sant Cristòbal. Jo sols m’he llençat a l’aigua i he tornat a pujar, era a mar i l’aigua espessa, gens transparent, decididament el mar no és el meu territori.

De tonada hem tingut mala mar i el barco es bellugava molt, gairebé em marejo. Sortosament desprès s’ha calmat i he arribat a port en perfecte estat.

L’agencia es diu www.galapagosaltamar.com  i la recomano. El grup era d’una parella de Savannah (EE.UU.) un pare i una filla de Londres, una noia equatoriana molt maqueta i simpàtica i jo. El guia Luis Martin, un enamorat de les illes.

Quan he tornat he anat a urgències de l’hospital, la tos no para i m’amarga les nits i el da. Un metge molt professional (admirador de Pablo Escobar, el narco colombià) m’ha receptat una injecció d’un corticoide, unes pastilles de loratadina cada 8 hores i unes de termofin forte cada 12 hores.

Avui he estat jo l’immigrant que s’aprofita de la gratuïtat de la sanitat. Visita mèdica per urgències i medicaments gratuïts. He de dir que ha estat una meravella, sobretot si la recepta soluciona el problema.

7 de setembre – dimecres

Avui visita a l’illa de SEYMOUR NORD on hem pogut veure animals com gavines, fragates i mascarell cama blau a part d’una parella d’iguanes, mascle i femella. El passeig es fa per un sender delimitat que sempre trepitja terra de tipus volcànic. A part d’ocells, de vida terrestre no n’hi ha massa però és l’espectacle que ofereix tot en conjunt, l’espai, el terra, el mar, els animals i, avui, el sol, un bon dia amb bona temperatura i sense núvols.

Desprès a la platja a fer snorkel, però aquest, el mar, és un lloc al que difícilment m’hi adapto. Altre cop amb poca visibilitat, sense peixos i amb fons de roques, en deu minuts n’he tingut prou, desprès he fet petar la xerrada amb el guia.

IGUANA DE TERRA

El guia em recomana anar demà a “las grietas” i potser a “garrapatero” a veure flamencs però no m’assegura de trobar-ne i ell ho canviaria pels túnels de lava. Ja veurem perquè cap agència hi va i fer-ho privadament amb taxi surt car.

Consideracions tècniques i pràctiques. Si arribes des del continent  amb avió el mes probable es que aterris a BALTRA i vagis a l’illa de SANTA CRUZ a Puerto Ayora. Recomano passar-hi una nit i l’endemà anar a l’¡lla de ISABELA amb el ferry, passar-hi dos o tres dies fent sortides. Tornar a PUERTO AYORA també amb el ferry i passar dos o tres dies més a SANTA CRUZ visitant BARTOLOME i SEYMOUR. De fet veuràs coses força semblants a totes les illes, diuen que a ISABELA, ja al mateix port pots veure taurons i mantes i tortugues d’aigua. Jo d’aquestes n’he vist dues avui i a distància. També et puc recomanar l’hotel SEYMOUR (a través de Booking) i l’agència per les navegacions la repeteixo www.galapagosaltamar.com

També hi ha qui recomana anar a l’illa de sant Cristobal, amb menys gent i més econòmica.

Sorprenentment avui a PUERTO AYORA fa sol, al matí hi havia un mantell de núvols però a la tornada ja no hi eren, fa un dia esplèndid.  

  

8 de setembre – dijous

Avui no he hagut d’anar tan aviat, el tour el feia jo mateix. Desprès d’esmorzar i amb un taxi a PLAYA GARRAPATERO per veure flamencs. No n’hi havia ni un, però, com sempre, l’espai i la platja molt macos. Tornant a ciutat una barqueta per traspassar el port i a veure LAS GRIETAS. Això son talls fets a la terra per algun moviment tectònic que s’omplen d’aigua de mar. Seria com algun dels nostres congostos però més petit i amb aigües calmes per poder-hi nedar.

Dinar i a la tarda a comprar algun record, he pogut escoltar parlar en quechua, una de les poques coses que els espanyols no van poder eliminar durant la conquesta (similar al que els ha passat amb el català). M’han dit que hi ha un 6 ó 7 idiomes quechua, jo crec deuen ser dialectes o variants.

DOS INDÍGENES QUECHUA PARLANTS

Al centre, baix al port hi ha tot un muntatge i al vespre s’ha omplert de gent, arriba el president de l’Equador, Rafael Correa.

Què ha estat passant els dies anteriors? El govern local s’ha afanyat en arreglar la carretera que du a l’aeroport, marcar-la, posar-hi reflectants, arreglar el voral que s’utilitza per anar a córrer o amb bicicleta i altres mandangues per la ciutat.

Escolto els comentaris de la gent del carrer: despectius i menyspreadors, cansats d’aquestes parafernàlies i servilismes d’alguns envers el poder i del propi poder que sembla acontentar-se amb aquesta pleitesia, amb aquesta submissió brindada pels seu amics, als que ell ha col·locat al poder local o regional.

Per molt que Correa vulgui ser un esquerros moderat tampoc aconsegueix la benedicció de tot el país i molts creuen que amb el seu fer està impedint que vingui diner per invertir al país creant llocs de treball mentre que la crisi cada cop es deix sentir més i el poble va justet.

El poder, ho dic sempre, corromp i canvia les persones. I a tot el món és igual, hi ha dues classes d’habitants, els que manen i els seus bufons i la resta, que acostuma a ser el 99,5% de la població.

Bé, deixem la política que això és un viatge de plaer que esta resultant una autèntica revolució per a mi, em sembla que estic canviant. O bé és que em sento molt a gust. 

MASCARELL CAMA BLAU

FRAGATES MASCLE CRIDANT LES FEMELLLES

Afegeix la llegenda

9 de setembre – divendres

Con cada dia m’he llevat, dutxat, acabat d’arreglar la maleta, he baixat a esmorzar i a les 08:00 he pujat al taxi que em duria vers l’aeroport. Abans d’arribar-hi vam pactar passar pels túnels de lava.

Primer cal entrar en una finca privada i pagar els 3$. Desprès baixes a un clot a la terra i t’endinses en un autèntic túnel construït de manera natural amb lava volcànica. L’amplada sempre és similar, 4/6 metres, l’alçada ja varia des dels 10 metres als 60 centímetres aproximadament, si bé aquesta darrera alçada sols dura dos metres escassos. No té res d’especial però és curiós.

Desprès el taxi m’ha deixat al port i, primer en barca i després en bus he fet cap al petit i coquetó aeroport de Baltra. Un tranquil vol fins a Guayaquil on arribava a les 15:25. He anat a trobar els taxis que en tres hores et porten a Cuenca. Aquests no surten fins que son plens. Mitja hora d’espera i he marxat amb dues persones equatorianes.

Ràpidament la conversa ha desviat vers la política i a parlar de l’actual president equatorià, Rafael Correa. Malament. Han reconegut que va començar bé però que a mesura que ha anat passant el temps s’ha cregut un deu i ha sortit el seu ego dominador i prepotent. Ja porta dos mandats a la presidència i encara vol optar a un tercer però  no creuen surti. L’acusen de tot, de vendre el país als xinesos, de corrupte, de llençar els diners i, sobretot, de prepotent.

Un passatger que va al davant fa aturar el taxi en un restaurant i es posa a menjar, amb tota la barra. Quan torna al taxi, desprès de fer-nos esperar l’esbacono. Calla i s’adorm. L’altre company, el que va amb mi al darrera, és odontòleg i torna a casa desprès d’estar a Sao Paulo fent un curset per millorar. Se li nota la cultura. Es posa a explicar-me tot el que s’intueix en la foscor, més enllà del vidre del taxi. Estem travessant el Parc Nacional del Cajas i hem passat per una alçada de 4000 metres. Em fa una descripció de tots els racons, llacunes, arbres i altres coses que puc trobar en aquesta serra de la que n’està enamorat.

Veus, m’agrada viatjar per això. Els turistes no poden viure moments com aquest. No recordaré tots els noms que m’ha dit però sí em quedarà alguna cosa, sobretot la xerrada amb una persona enamorada del seu país, del seu lloc, del seu entorn.

Una cosa que poca gent deu saber, als habitants de Cuenca els diuen “morlacos” i prové de la manera que tenen de parlar, més musical, dolça. També m’ha confirmat que als estrangers ens diuen “colorados”     

Arribo a l’hotel. És realment una casa antiga reformada i reconvertida en hotel. Preciosa. Potser l’habitació un pel justeta, sobretot el lavabo, però molt bonic. Demà amb llum, l’acabaré d’apreciar.