ALTRA COP LES "MEVES" MUNTANYES

Ja feia molt temps que no organitzava caminades per la colla Farigola Pixapins per diversos motius com també feia temps, encara que no tant, que no les gaudia caminant.

Vaig organitzar una sortida per avui 30 d'octubre i ahir 29, mirant la serra, em semblava que la boira espatllaria la sortida; la gitana sobresortia pel llom de la muntanya tot dient que era ella, la boira, qui regnava a l'altra costa de la serra.

Avui m'he llevat podent contemplar un cel clar i net, amb les primeres llums del dia donant color als límits de la vista des de casa meva, de Tarragona al Delta. El taronja del sol naixent contrastat amb el fosc de contrasol dels núvols de l'horitzó, tot musicat pel cant dels pardals i dels tudons i agombolat per una molt i molt suau brisa que amb prou feines belluga alguna fulla. Una meravella de despertar a un nou dia. Un nou dia que el futur em regala.

Surto a la carretera a trobar dues acompanyants, la Noelia i la Silvia i just agafar la T-313 ja veig que la gitana no sobresurt de la serra, bona senyal, allà dalt no hi haurà boira, podem tenir un dia fantàstic.

Pradell de la Teixeta. Noelia, Silvia, Ricard, Javi i jo. Sols som cinc, o millor dit, som cinc que gaudirem d'un dia de muntanya magnífic.

Travessem el poble per trobar el camí a la Torre de Fontaubella, un tram de camí històric, entre marges, com es feien abans. Mas de Mariona, comença la pujada fins els plans de Ràfols, allí ens desviem per anar a trobar el camí de les Comes Joanes i poc desprès ens tornem a desviar per continuar pel camí de les Melitxes. 

cami de muntanya netejat

La meva sorpresa és que el camí està net i és ample. El darrer dia que vaig passar-hi era a punt de perdre's i ara, en canvi, està magnífic. Arribem a una esplèndida era de pedra natural, on esmorzem. Continuem pujant. A la nostra dreta queda el barranc de les Comes Joanes i tot l'espectacle visual que representen les faldes dels turons tots enmarjats, els tubs respiradors del túnel del tren, les antigues construccions, els massos, alguna cabana de pedra.

camí de muntanya netejat i amb persones

No hi ha boira, sols una mica d'humitat o calitja que no acaba de fer net, però tot és espectacular. Faig veure als meus companys els diferents indrets que es dominen i per on passen diferents camins tot reflexionant com vivien els nostres avantpassats no tan llunyans. Increible.

més camí de muntanya netejat.

Molt a la vora del llom de la serra agafem l'antic camí de Pradell a l'Argentera. Fins aquí tot el recorregut està perfectament net, es nota el pas de les desbrossadores i que ho han fet a consciència, ben fet, de manera professional; ja m'agradaria a mi que els principals camins de la Baronia estessin igual de ben conservats.

Però, cal dir-ho tot, l'antic camí no l'han fet i està gairebé perdut. L'aigualera de la nit ha deixat les plantes plenes d'aigua i, a més, son altes i plenes de punxes de manera que un forani pot dubtar sobre si hi ha camí o no. Sort que els meus companys es refien de mi i em van seguint no sense deixar de maleir-me per posar-los en un lloc on la pell queda ferida.

Per acabar anem a veure un parell de les antigues cabanes de pedra seca de les que Pradell n'ha fet un motiu de visita amb molt bon criteri.

cabana de pedra seca

Un suc de civada completa el nostre matí de caminar per una part de la Baronia d'Escornalbou, una part que no tot hom coneix, que és ben espectacular i que, amb una bona gestió dels camins, pot ser un focus d'atracció d'un turisme familiar i tranquil.

Potser sí que he passat - i passaré - temps fora de casa, però sé que sempre tornaré al lloc del que n'estic enamorat, que m'omple l'esperit cada cop que hi torno i, sobretot, que m'apassiona mostrar a qui no el coneix.

I aprofito per felicitar a l'ajuntament de Pradell per la neteja que ha fet d'alguns dels seus camins tradicionals. Sou un exemple a seguir per la resta de municipis de la Baronia d'Escornalbou.