CAP D'ANY 2018 A LUXEMBOURG

Destinació: Luxembourg. Motiu: passar-hi el cap d’any.

L’any passat vaig anar a Amsterdam i enguany he decidit venir a aquest petit país, seu de grans companyies gràcies a les argúcies fiscals fetes d’una manera pseudo legal pel seu ex primer ministre Jean Claude Juncker, actual president de la Comissió Europea, personatge tenebrós del que es diu que sols va seré quan dorm.

Luxembourg també és una monarquia hereditària, es a dir, d’inútils amb un títol. Té una superfície de 2586 kms2 i una població de 582.972 habitants. El 2016 tenia una renda per càpita de 62.871 euros anuals 5.239 euros mensuals per persona.  El 20% dels ingressos estatals provenen de les activitats financeres d’empreses que, en la seva gran majoria, son estrangeres.

És un dels països més antics d’Europa, potser pel seu tamany, ja que prové del 963 i ha tingut diverses alternatives durant la seva història. Actualment s’ha consolidat com a un centre d’activitats financeres alternatives a Londres afavorit pels baixos impostos a qualsevol empresa originaria d’on sigui. Es a dir, un paradís fiscal legal.

Ole els teus collons Juncker!!!

I ara anem pel viatge.

Des de febrer que no ho feia i em calia sortir a ventilar-me, a veure món. Gràcies a una oferta he pogut passar aquests dies a Luxembourg de manera relativament econòmica.

Deixo el cotxe a l’aparcament de la T2, ple fins dalt. Faig els tràmits habituals de tots els vols i a esperar que vagi a l’hora.

L’avió es un Dehavilland DHC-8 d’hèlix, bimotor. M’agrada volar en avions d’hèlix, dona un cert toc romàntic al viatge i, segons diuen, son més segurs que els de reacció.

El temps és molt bo, fins i tot fa calor. La llàstima és que a Luxembourg hi ha previsió de pluges. Molt serà que no pugui sortir de l’hotel.

El vol ha estat agradable, llàstima de l’aterratge, el pilot ha calculat malament i ha fotut una trompada a la pista fent rebotar l’avió. Feia molts anys que no ho veia això.

Agafo el bus 16 i pago els 2€ del bitllet a la màquina, després sabré que els cap de setmana és gratuït. Comença a ploure. La parada del bus es davant mateix de la porta de l’hotel, millor no podia anar. Aquest és sencillet, però pels preus que hi ha en aquesta capital cara, no es pot demanar més.

Tot i la pluja surto una estona per situar-me i veure on podré anar a sopar. Tinc diverses opcions a la vora. No em puc estar gaire estona voltant, plou bastant, pluja fina, però mulla.

Diumenge 31.

Sorpresa, no plou. Un bon esmorzar i a tombar.

Luxembourg no es cap gran capital com ho pot ser Viena o Budapest o Paris. És més aviat menuda, d’unes distàncies que pots recórrer fàcilment. Guiat pel mapa he vist la majoria de les seves principals atraccions: el palau Ducal, la catedral, la plaça de Guillem II, la plaça d’Armes i d’altres.

palau ducal. dins la garita hi ha una soldat amb aire molt marcial.

Per continuar el passeig he baixat a la zona del riu Alzette, on hi ha les casotes de Bock. Aquí i a la Vallée de la Petrusse han fet uns espais magnífics per caminar entre verdor, arbres i la remor d’aigua del riu ja citat i del seu afluent el Petrusse.

En tot el passeig dels rius hi ha uns arbres magnífics que fan molt agradable la caminada de punta a punta. Sobretot deu ser magnífica a la primavera i a l’estiu. Això si, cal pujar i baixar el desnivell que hi ha des de la llera dels rius fins als carrers de la ciutat alta. Aclareixo que la ciutat baixa és formada pels edificis situats al llargs dels seus rius.

una manera molt lògica de recollir la brossa

Avui diumenge, Luxembourg, és una ciutat molt tranquil·la, massa i tot, jo diria que es una ciutat avorrida, en la que hi ha molt poca activitat fora dels turistes que passegem pel centre històric. Tampoc no he vist cap botiga on poder comprar alguna de les rucades que comprem quan anem fora.

A la tarda he tornat a sortir veient que ni plou ni en té ganes. He fet una ruta diferent, aprofitant un tram de la vall de la Petrusse que no he fet pel matí. Jo diria que en un sol dia es pot veure tota la ciutat còmodament i sense pressa.

Ara, un bon sopar i a mitjanit a la plaça d’en Guillem II on fan el tradicional passi d’un any a l’altre. Res a veure amb la d’Amsterdam. Aquí hi ha menys gent, però tenen un Dj. Les campanades son en un rellotge digital. Tota la joventut va amb ampolles i gots a les mans, i ja n’hi força pel terra. M’havien dit que hi hauria focs d’artifici, però els que hi ha son populars, de persones privades, vull dir. Però sí que n’hi ha per tota la ciutat.

petards la nit del 31

plaça de Guillem II la nit del 31

vista del castell la nit del 31

Dilluns 1 de gener de 2018

A l’hora d’esmorzar un detall entendridor. Baixa un home i veig que deix una bossa sota l’arbre de nadal. Més tard arriben dues nenes que van directament a veure l’arbre i esclaten en una gran rialla de felicitat. Amb elles arriba la mare que somriu amb el pare. Imagino son de viatge i deuen haver dit a les nenes que, qui sigui, ho sabria i els duria els regals on fossin. Ha estat molt bonic.

A la nit ha plogut però pel matí sembla que vulgui sortir el sol. Vaig a caminar altre cop pels llocs que ja vaig fer ahir. Intento variar una mica sense aconseguir-ho del tot. Luxembourg és petit. Pels carrers hi ha molt poca gent, fins i tot pocs turistes.

A primera hora de la tarda torna a ploure i ja no aturarà fins la matinada.

Als hotels i restaurants hi treballa gent d’arreu del món i alguns locals. Luxembourg té el seu propi idioma el qual és una barreja d’alemany, neerlandès i detalls propis. Tot hom el parla, com també el francès, l’anglès i l’alemany. Els nouvinguts, a més parlen la seva pròpia llengua. Son poliglotes totals i poden canviar d’un idioma a l’altre amb gran facilitat. 

arbre decorat

Dimarts, 2 de gener de 2018

Sembla que vol sortir el sol però poc a poc s’anirà tapant. Quan pujo al bus comencen a caure fines gotes d’aigua.

original llum davant el palau ducal

L’aeroport es petit i coquetó. A la revisió d’equipatges em retiren l’sprai de desodorant que vaig dur de Barcelona. Protesto. Ells no van fer bé la seva feina, em responen i passen de mi. Amb la llei estricta tenen raó, però hauria de ser igual arreu.

Torno a casa a reprendre la rutina, acabar el curs de català i afinar al màxim el projecte per 2018.

Ha estat un bon viatge i ja tinc un país més a la motxilla.

 

estatua de Guillem II

branques d'arbres a la vall del riu Alzette

conjunt escultòric a la plaça del teatre

Informació turística per si decidiu venir.

Tot i la fama de cara, no ho és necessàriament tant. Hi ha coses inevitables, com el vol i l’hotel. Però en ser una ciutat que es pot veure en un dia podria ser una bona idea aprofitar l’estada a Brussel·les o Frankfurt per agafar un tren i arribar-s’hi i tornar el mateix dia o bé passar-hi una sola nit.

un caminant com jo troba aquest senyal
 al centre de Luxembourg

Amb tren arribareu a la Gare Central, al rovell de l’ou. A la sortida hi ha taxis i molts busos interurbans. Aquests costen 2€ per un sol trajecte en qualsevol bus durant 2 hores. Caps de setmana gratuït. A la part davantera de molts  busos una pantalla va dient a quina parada està o quant falta per les tres properes, de manera que és molt fàcil desplaçar-se amb aquest mitjà.

el famós sostre de l'estacio central de trens de Luxembourg

un bus urbà hibrid carregant energia elèctrica
davant l'estació central.

En quant al recorregut turístic ja he dit que es pot fer a peu i amb calma durant una dia. Altra cosa serà si voleu entrar arreu, fet que també encarirà la visita. Podeu comprar una targeta abonament per fer totes les visites que vulgueu.

Pel que fa a menjar hi ha de tot i a preus raonables, fins i tot llocs d’indis que fan una mena de pizza força bona per 4 euros. Si després del bon esmorzar d’hotel tens gana, per 10€ pots dinar i sopar d’aquesta manera senzilla O bé en alguna de les cadenes internacionals. Si vols un restaurant arregladet has de comptar sobre els 30/40 euros mínim o reduir beguda i postres.

preciosos vitralls a la catedral