SERRA DE MIRAMAR. ALFORJA

Avui descoberta. Bé, no exactament perquè el camí ja existeix i sols he hagut de seguir-lo.

Comencem pel començament. Alforja. Deixo el cotxe a la vora del camp de futbol i començo a caminar per pista cimentada direcció a l’ermita de sant Antoni pel que, de moment, és el PR C-88 passant per la Capelleta i la creu de Formatge.

Sota l’ermita passo la riera i continuo per la pista que puja per la part posterior de l’ermita. A partir d’aquest moment tot és pujada fins arribar al coll del Mort.

COLL DEL MORT

No és el camí que volia agafar però ja em serveix. La pista arriba al barranc de l’Àvila i gira fort a la dreta per anar al mas del Paí, al qual ja aniré un altra dia. Segueixo un corriol arenós, malmès per l’aigua i que continua pujant decidit.

Sembla que no hi passa ningú perquè al final hi ha acumulació de fulles. Arribo a la pista que sí volia seguir que continua ascendint fins que arribo al coll del Mort (605).

De bon matí no bufava gens el vent però ara es fa notar. La meva intenció era la de continuar fins al puig de n’Eres però no trobo la manera d’anar-hi. Veient clar un corriol que mena a la serra de Miramar decideixo veure on porta.

Alforja des de la serra de Miramar

El viarany es clar, no té pèrdua i va passant per tres turons. A l’últim d’ells hi trobo una desviació, fitada, que podria anar a la serra dels Agres. Com que no ho tinc clar i no tinc ganes de complicar-me, avui, decideixo baixar pel que em sembla ha de dur-me de retorn a Alforja d’una manera més directe.

Faig cap a una pista que segueixo per l’esquerra perquè sé que és en aquest costat on hi ha el poble. En uns metres veig una mena de drecera i m’hi poso. Encert. Faig cap a la riera d’Alforja.

Pujo per arribar a la vila per on hi ha la bassa del Molí i a través de diversos carrers faig cap on m’espera el vehicle.

No ha estat una caminada massa exigent ni llarga, però ja en tinc prou.

5,9 quilòmetres. 326 metres acumulats en pujada. 2h 5 minuts de caminar real.

Aclarir que el tram que va des del coll del Mort fins trobar la pista, ja gairebé baix al poble no figura als mapes de que disposo, si bé és un camí transitat en el qual s’hi ha fet tasques de neteja, possiblement per part de caçadors, del quals n’hi ha algun petit rastre llevat d’un punt en que algun porc mal nascut ha deixat pel terra un centenar o més de fundes de cartutx. 

Després dirà que s’estima el seu terme i serà dels que s’enfaden quan els caminants anem pel terme. Siguis qui siguis: ets un poca vergonya, un marrà, te’ls hauries de fotre tots per l’ull del darrere.

Apa, ja m’he quedat descansat.