viatgesicaminades.blogspot.com

dilluns, 15 de gener del 2018

TERRES DE PRATDIP

Una esplèndida caminada.
pujant des del coll del Marqués
Cap Salou al fons
Afegeix la llegenda


Feia temps que la Txell i jo ens teníem ganes de passar unes hores plegats recorrent camins i fent-la petar. Amb la Meritxell m’hi uneix l’estimació a la muntanya i als camins. Amdós som part dels malalts de camins que de vegades anomeno.
pujant el pas de la Rabosa


Ens acompanya en David, un  amic comú que, per sort, ens ha pogut acompanyar fent encara més agradable la caminada.

pujant el pas del Caçador


Sortim de l’Hospitalet de l’Infant fent els primers quilòmetres amb el cotxe per estalviar-nos la lletgíssima (per als caminants) sortida del poble. Al cap de munt de tot el polígon industrial comencem a caminar per pistes cimentades o asfaltades i així serà fins arribar a Masriudoms.
gairebé a la carena de la serra de la Güena, una espectacular panoràmica que arriba al mar

Ara continuem pel PR C-90 fins al mas de l’Abellar on esmorzem. Aquí ens cal prendre una decisió i la Txell, cap de la sortida, decideix pujar per la sèquia del Marian. Gairebé no es pot entendre com algú va ser capaç de fer aquesta obra per conduir aigua fins a algun hort o finca. Abans no hi havia formigoneres ni pitufes, tot era a pic i pala i amb el ruquet. Treballar així era una heroïcitat, vist com ho veiem avui en dia.

La sèquia s’acaba a la font de l’Anxera, avui perduda i seca. Continuem per arribar al coll del Marques. Fins a aquest punt ja ho havia fet fa temps i m’ha agradat repetir-ho, aquest cop de pujada.

Al coll del Marquès ens desviem a l’esquerra per pujar a la serra de Güena. Ens cal passar pel pas de la Rabosa i més endavant pel pas del Caçador. És un tram de ruta preciós que ofereix bones vistes als 360 graus fins arribar a la carena de la serra. Aquí pots escollir entre pujar al cim de Güena, baixar a santa Marina o directament a Pratdip.
Pratdip al fons

Escollim la darrera opció per qüestió de temps i en 41 minuts som al vehicle que hi havíem deixat. Des del coll del Marques no havia fet mai aquesta ruta de manera que m’ha agradat força caminar-la.
Dins de tot el dia ha estat benvolent amb nosaltres. No pas tan fred com semblava de bon matí, un cel ras i net, un bon sol i molt de vent. I molt bona companyia.

Una ruta més al sarró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada