Una
esplèndida caminada.
pujant des del coll del Marqués |
Cap Salou al fons |
Afegeix la llegenda |
Feia
temps que la Txell i jo ens teníem ganes de passar unes hores plegats recorrent
camins i fent-la petar. Amb la Meritxell m’hi uneix l’estimació a la muntanya i
als camins. Amdós som part dels malalts de camins que de vegades anomeno.
pujant el pas de la Rabosa |
Ens
acompanya en David, un amic comú que,
per sort, ens ha pogut acompanyar fent encara més agradable la caminada.
pujant el pas del Caçador |
Sortim
de l’Hospitalet de l’Infant fent els primers quilòmetres amb el cotxe per
estalviar-nos la lletgíssima (per als caminants) sortida del poble. Al cap de
munt de tot el polígon industrial comencem a caminar per pistes cimentades o
asfaltades i així serà fins arribar a Masriudoms.
gairebé a la carena de la serra de la Güena, una espectacular panoràmica que arriba al mar |
Ara
continuem pel PR C-90 fins al mas de l’Abellar on esmorzem. Aquí ens cal
prendre una decisió i la Txell, cap de la sortida, decideix pujar per la sèquia
del Marian. Gairebé no es pot entendre com algú va ser capaç de fer aquesta
obra per conduir aigua fins a algun hort o finca. Abans no hi havia formigoneres
ni pitufes, tot era a pic i pala i amb el ruquet. Treballar així era una heroïcitat,
vist com ho veiem avui en dia.
La
sèquia s’acaba a la font de l’Anxera, avui perduda i seca. Continuem per
arribar al coll del Marques. Fins a aquest punt ja ho havia fet fa temps i m’ha
agradat repetir-ho, aquest cop de pujada.
Al
coll del Marquès ens desviem a l’esquerra per pujar a la serra de Güena. Ens
cal passar pel pas de la Rabosa i més endavant pel pas del Caçador. És un tram
de ruta preciós que ofereix bones vistes als 360 graus fins arribar a la carena
de la serra. Aquí pots escollir entre pujar al cim de Güena, baixar a santa
Marina o directament a Pratdip.
Pratdip al fons |
Escollim
la darrera opció per qüestió de temps i en 41 minuts som al vehicle que hi havíem
deixat. Des del coll del Marques no havia fet mai aquesta ruta de manera que m’ha
agradat força caminar-la.
Dins
de tot el dia ha estat benvolent amb nosaltres. No pas tan fred com semblava de
bon matí, un cel ras i net, un bon sol i molt de vent. I molt bona companyia.
Una
ruta més al sarró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada