viatgesicaminades.blogspot.com

dijous, 25 de gener del 2018

LES AUBES BLANQUES DE RIUDECOLS, MÉS CONEGUDES COM A XOPS O POLLANCRES.

Al barrancó de les Forgues, terme de Riudecols, molt a la vora de l’antic mas d’en Cabrer, actualment nomenat mas de l’Avellana, hi ha dos xops o pollancres o aubes blanques (populus pyramidalis o populus alba) d’unes mides considerables.
M’agrada sortir amb en Miquel Oliva, en Miquel de cal Marc. Potser perquè tots dos estem una mica “pirats”. Ell pels arbres monumentals i moltes altres coses i jo pels camins i per mantenir el saber popular antic.
El passat 12 de gener el vaig dur a veure el pi de la Vivina i un conegut seu li digué hi havia aquests dos pollancres, de manera que va quedar pendent la visita, la qual hem fet avui.

Anar amb en Miquel és com tenir una ràdio a la vora l’orella, però sense anuncis ni música. No calla i parla de tot. Ha estat un home que s’ha mogut molt arreplegant informació d’arreu i la recorda quasi tota. De vegades cansa perquè també es posa en tot: no corris, no giris, compte! Però no deixaré d’anar amb ell quan pugui. M’ho passo bé.








Des de Riudecols pugem pel camí de Puigcerver per desviar-nos per una pista boscana a la dreta a la zona de les Endevinalles. A distància hem vist les copes nues dels arbres i tractàvem d’apropar-nos-hi el màxim possible. Jo, aquest tram, ja l’havia fet a peu i més o menys sabia on havia d’anar.










Deixem “la burra”  - com anomeno al meu pobre Nissan 4x4  però que em permet arribar a molts llocs – i ens disposem a baixar al barranc. Aquest cop no prenem cap previsió i ens enganxem amb els arítjols i altres bardisses. El pendent es fort però aconseguim arribar al peu de la primera auba blanca que, realment és molt maca. Fa 2,67 metres de perímetre i en deu tenir no menys de 25 metres d’altura. La pobre està carregada de grans enfiladisses que acabaran menjant-se-la. L’entorn es brut i no permet veure’n l’espectacularitat.










Pugem altre cop la vessant del barranc a quatre grapes i ens mirem la segona auba sense acabar-nos de decidir de baixar-hi o no. Dubtem, però jo sé que en Miquel no deixarà de provar-ho, la temtació és massa gran. Vaig al cotxe a carregar amb el xerrac, les tisores de podar i uns guants. Quan torno, ell ja ha iniciat el descens. Ho sabia.







Quan em veu arribar amb les armes de camp en posa content. De fet, poder tallar totes les trampes que el bosc ens posa facilita la feina. Aquest segon xop és un xic més gran que l’anterior, fa 2,87 metres i deu tenir una alçada similar. Fa de més mal veure perquè esta una mica més tapat que l’anterior.










Tornem a pujar amb esforç ja que el pendent és pronunciat. Sobretot en Miquel, una mica més gran que jo, però el seu orgull l’impedeix deixar-se ajudar. Bé, Miquel, no sigui cas que escampi pel poble que he hagut de tibar de tu. Però t’he gravat en vídeo i el publicaré.




Tornem al poble, suats però satisfets, mentre anem parlant de camins i de llocs i d’altres arbres escampats pel territori. De vegades discutim, ell fa temps que no passa per un lloc i jo fa poc l’he caminat. Tot plegat forma part de la distracció del matí. Discutim però ens apreciem molt. Ell té un boig que l’acompanya i jo tinc i malalt que m’ensenya.
Gràcies Miquel



Una mica d’informació sobre les AUBES BLANQUES. Val a dir que és el nom que ha citat en Miquel, tot i que aquests arbres son més coneguts com a pollancres o xops.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada