CAMINADA DELS QUATRE TERMES

Avui he anat a recórrer el traçat de la caminada dels 4 termes i m’ha refermat en la creença de no perdre la capacitat de sorprendre’m  i que, per molt que hagi caminat per un territori, sempre hi haurà nous racons als que admirar, sobre tot si vaig de la mà de qui en sap  més que jo.

Amb uns quants caminants del C.E. de l’Areny de Mont-roig sortim des d’aquesta població, concretament de la plaça de Joan Miró i pel carrer de la Murada ens dirigim al Moli Vell i als rentadors. Immediatament després ens endinsem pel barranc de l’Horta o dels Rentadors o de la Mina de les Nines. Durant una bona estona toca caminar enclotat mentre per sobre del cap sento bufar el vent.

Aquest barranc està creuat per algun pont que, en realitat, eren un aqüeductes. Sembla que antigament aquesta zona era molt rica en aigua la qual es canalitzava vers les diferents finques. En alguns trams dels barranc observo grans parets de pedra, fang i calç que ens parlen de manera muda de temps llunyans.

En sortir del barranc, avui dia perfectament condicionat per passa-hi gràcies a la feina d’alguns membres del C.E. l’Areny, sortim a una pista que algun “parcelaire” (3) sense escrúpols ha tancat pels seus “set sous” i ha estat necessari obrir una ruta paral·lela per poder arribar al camí dels Carlins a través d’un bonic bosquet de pins.

El camí dels Carlins sembla que també el van obrir alguns membres del C.E. l’Areny i mentre ho feien algù els va dir que el seu padrí hi havia vist passar-hi un genet carlí. Aquesta gent de l’Areny son molt donats a adjudicar noms i d’aquí el d’aquest camí.

El vigilant del camí

Resseguint el repetí camí i sota la mirada del Vigilant del Camí arribem a la pista que dona accés a l’ermita de la Roca, però enlloc d’anar amunt, baixem direcció Mont-roig per anar a trobar un corriol a la dreta on hi ha un parell de taules on esmorzar.

Continuant pel corriol trobem un pal indicador i girem a la dreta per un viarany costerut que ens pujarà fins a la zona d’aparcament de l’ermita de la Roca. Abans d’arribar trobem la balma de la figuera 

Balma de la Figuera

i més amunt alguns forats més fets per la natura en la roca arenosa vermella originant una arquitectura espectacular idèntica a la que trobem a la zona del collet Rodó on ens diuen es va inspirar Gaudí.

Passat l’aparcament fem una curta aturada al Mirador des del que sempre podem gaudir d’una esplèndida panoràmica sobre el Baix Camp i comarques veïnes, tal és l’amplada de la visió. Tot aquest tram és un seguit de forats, formes i balmes esculpides durant mil·lennis pel vent i l’aigua que conformen un espectacle d’una bellesa espectacular, del qual la cova Forada n’és el punt culminant.

Metres més endavant hi ha les anomenades Escaletes del Diable (1) al peu de les quals ens desviem a l’esquerra continuant per un viarany que puja decidit i  que ha de dur-nos a l’Areny (2). Un cop al primer pla continuem per l’esquerra per anar a veure la Foradada de l’Areny, un meravellós arc de pedra arenosa vermella que permet mil i un somnis i visions. 

Al seu interior, ple de forats, algú hi ha col·locat un diorama de pessebre. Qualsevol dia em decidiré a col·locar imatges de putes, borratxos i cabrons al seu cotat. Dec tenir el mateix dret a omplir la natura d’imatges d’aquest tipus si d’altres les omplen de les seves. O no?

Tornem a baixar per un camí nou i em fan veure tot una llisera de pedra contínua que és una passada en la que els afeccionats a l’escalada amb els dits hi fan pràctiques. Després baixem per l’antiga pista per la que circulaven els carros carregats de la sorra silícia de l’Areny fins a trobar la pista asfaltada que puja a la Roca. La creuem i seguim per un viarany que ens durà a la balma del Pa Tou i desprès al lloc on hem esmorzat.

balma del Pa Tou

D’allí ens dirigim a la pista d’accés a l’ermita des de Mont-roig i emprenem el retorn fent una petita variant pel camí de les Parellades, que serveix per donar una mica més de llargada a la caminada i que baixant per una barrancada una mica lletja ens porta fins al Poliesportiu on faran la festa final de la Ruta dels 4 termes.

Una matinal fenomenal, sol, vent, fresca, bona companyia, bona organització, què més vull? Un dia feliç més en la meva vida.

NOTES

(1)   Escaletes del Diable. Sembla que el Dr. Vilaseca atorga aquest nom a l’accès que des de Vilanova puja a l’Areny, el qual, actualment, es coneix com les escales dels miners i que era datat d’abans de l’explotació de la sorra silícia, sobre el 1950. El que està marcat com escaletes del Diable, sota de la cova Foradada és una obra artificial i més moderna.

(2)   Areny, en català, equival a lloc on s’acumula l’arena, la sorra. En aquest cas una sorra silícia que s’enviava a Vilanova i la Geltru per fer-ne vidre.

(3)   Els Ajuntaments tenen la obligació de perseguir aquestes actuacions però no fan res de res. Hi guanyen pocs vots i menys fotografies.