viatgesicaminades.blogspot.com

dimarts, 20 de març del 2018

DE TIVISSA A VANDELLÓS


Aquest dilluns ha tocat fer una caminada per llocs ja coneguts però la companyia s’ho valia i a la vista de la meteo de la setmana calia aprofitar el temps i no quedar-me engorronit i tancat a casa, que ja hi passo prou hores.










Per qüestions de logística sortim tard i en David i la Txell em fan forçar el pas, cosa que m’agrada poc tot i que reconec em convé. Darrerament m’he endropit una mica i em cal treballar més el ritme i la resistència.












Sortim de Tivissa i ascendim per la pujada de la Llena, un bellíssim camí empedrat que ens permet tenir sempre als nostres peus la vista del poble i tot el seu entorn ple de pobles i turons i el Montsant a la llunyania. Estic enamorat - “hasta las cachas” que diria un castís - d’aquests paisatges, camins, natura i entorn que tenim en aquesta zona de la província de Tarragona. Els pixapins no saben el que es perden amuntegats a la seva “capital”.





Un cop arribats dalt, el coll de la Llena, ens dirigim al coll de Monetze, del qie diuen és un dels mes ventosos de la província. A partir d’aquí fem un bon tram de pista fins arribar a la font del Vicentó, que més aviat sembla una mina.








Ara fem un sector delicat i poc net que ens du, primer al corral del Severino, amb un ramat de cabres, i la font i el mas de Mèlic i més endavant la Jovara (1) de Micola on recuperem uns metres de pista que formen part del GR92 per després girar per un corriol empedrat i ascendent fins al coll del Rourar, al peu sudest de la bonica moleta de Genessies.







Baixem pel camí malmès i gairebé destrossat per les motos, que no respecten res. Passem pel mas de Genesies, imponent encara amb les restes de l’antiga fortificació, el coll de Lleixars, el camí de Gavadà, mas Valentí i, finalment, Vandellós.










Arribo al cotxe cansadet però satisfet. Gran part del camí ja l’havia fet seguint el llibre Muntanyes de Tivissa i Vandellós (2) en el que va col·laborar la meva amiga i avui companya de caminada Meritxell Omella, una malalta de camins, més que jo.
A la tarda i poc més tard d’arribar a casa comença la pluja i s’accentua el fred.

  

(2)   Muntanyes de Tivissa-Vandellos. Ed. Piolet 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada