LA COVA DELS PATACONS

Els Patacons van ser una mena de maquis o bandolers - tot son opinions -  resistents de la banda republicana de la guerra provocada pel colpista Franco i els seus. Segons diuen el seu nom i origen ve del mas del Patacó de Mont-ral. A la partida s’hi van afegir uns quants homes que malvivien a les muntanyes de la Mussara i, en concret, en aquesta mena de cova.

Per anar-hi sortim de Vilaplana i ens dirigim a la font del Llop, un bonic indret enmig del bosc i en el que esmorzem. Continuem l’ascensió per arribar a la font del Roure i d’allí continuem pujant per arribar a la zona de les vies ferrades i, finalment, a l’objectiu de la caminada, la cova on la partida dels patacons havien de passar moltes nits i dies.

En realitat es tracta d’una gran pedra foradada de manera que devien patir força corrents d’aire i no devia ser massa confortable. Va ser retrobada per una neta d’un dels maquis i condicionada. Fa uns anys, els familiars hi van col·locar una placa i un cop l’any hi van a retre homenatge a aquells herois resistents, alguns dels quals van morir a mans de les forces opressores. Avui, hi havia un net d’un d’aquells homes.

Un dels grans atractius d’aquesta caminada es que després de la font del Llop assolim una altura considerable (750m) i en algunes ullades del bosc podem admirar la plana que tanca la serra de la Mussara, la de l’Argentera i la de la muntanya Blanca de Mont-roig, amb tots els seus pobles a la vista.

Cada cop que pujo a algun dels turons o muntanyes d’aquesta zona m’adono de que visc en una zona privilegiada. D’una banda, allà baix, el mar que reflecteix la llum del sol i retalla la línia de la costa.  Després la plana amb tots els seus pobles menuts, els seus campanars i els terrenys encara conreats d’avellaners, olivers i horta. I a les altures els boscos ombrívols o assolellats, les coves i balmes, els corriols i viaranys, les obagues i les solanes, el vent, el sol, l’aire pur, el silenci i el cant dels ocells. Hi ha res millor en aquesta vida? Sols una cosa, poder-ho transmetre sa i estalvi als nostres fills.

Per aquest motiu avui ha estat un dia molt satisfactori per a mi. Una neboda a la que vaig dur repetidament a la muntanya ha volgut tornar a venir a caminar amb mi després d’uns anys de no fer-ho. Potser li vaig poder inocular el cuquet de la muntanya. Premi.

Tornem a baixar i pel camí dels cingles anem a trobar el camí de les Tosques pel qual retornem a Vilaplana. Cal dir que gran part de la caminada transcorre per zona boscana d’alzina, pi, bruc, arboç i múltiples altres plantes com falgueres, galcerans, algun boix o grèvol, molsa i ves a saber quantes més.   

En arribar al barranc de les Tosques, va ple d’aigua i els seus bassals s’han omplert d’aquest  líquid fresc i transparent que, en els seus petit salts, deix sentir el so de la seva música agradable.

Un matí excepcional.