LA BARTRA I LA FONT DEL FERRO - L'ARGENTERA

Dilluns (faves a munts) vaig caminar poc, la resta de la setmana a casa a redós de la neu i la pluja i ahir dissabte, tren, restaurant, més tren i a casa. Collons, i caminar? Doncs era avui o avui. Vaig a l’Argentera, l’Albert em va dir que havien recuperat un camí per arribar a la font del Ferro des de dalt, des dels Obiols i em picava la curiositat per què quan ho vaig intentar fa uns 2 anys era ben brut.Les cames noten els dies inactius i sobretot ahir, tan closes i constretes en un vagó de tren i en un restaurant – he de dir que va valer la pena, un bon menjar i millor companyia.

Des de la sortida de l’Argentera que observo els estralls de la nevada i posterior ventada d’aquesta setmana, moltes branques per terra amb senyals evidents d’haver-se trencat de mala manera i algun arbre partit, son restes que es dipositen al terra creant un bon caldo de cultiu per algun foc estiuenc.

Crec que no hi ha millor remei per al dolor que fotre-li fort. Així que quan arribo a la font de la Bartra decideixo que he de caminar, ja d’un cop, la pista mig perduda que du a una torre elèctrica i per la que sembla no haver passat ningú des de la seva instal·lació. Per fer-ho he d’introduir-me a la finca privada dels Font, espero no s’enfadin.

Ha valgut la pena fer aquest esforç, des d’aquest punt tinc unes panoràmiques diferents. De fet, des de qualsevol altre punt  sempre es veu la serra i els seus contorns de manera distinta. Poques qualitats romanen inalterables: la seva bellesa i la pau que hom hi troba. Descendint tinc una imatge preciosa del Morral Blanc.

Després d’assolir aquest punt, de manera força inútil, ja ho he dit, em cal retornar a origen i reprendre la caminada pel camí de Porrera o del Carrasclet, o GR-7, com més us agradi, fins arribar al coll d’en Creus on em desvio per la pista de la vall dels Obiols.

En arribar a la capçalera del barranc de la font del Ferro deixo la citada pista i em dirigeixo pel camí que, segons l’Albert, ha de dur-me a la font del mateix nom. Inicialment és pista força clara neta i bona, poc millor de com l’havia transitada fa uns anys. Hi ha rastres de neteja així com de la nevada i ventada d’aquesta setmana. M’adono de que algú ha fet net de les bardisses i arìtjols que s’hi acumulaven. Però la joia dura poc. Ben aviat s’acaba la feina i he de decidir-me per seguir aparents viaranys - que ho son de senglar – els quals em permeten salvar trams de barranc impracticables. Fen-t’ho trobaré les restes d’una antiga cabana d’eines o similar.

En arribar a la capçalera del barranc de la font del Ferro deixo la citada pista i em dirigeixo pel camí que, segons l’Albert, ha de dur-me a la font del mateix nom. Inicialment és pista força clara neta i bona, poc millor de com l’havia transitada fa uns anys. Hi ha rastres de neteja així com de la nevada i ventada d’aquesta setmana. M’adono de que algú ha fet net de les bardisses i arìtjols que s’hi acumulaven. Però la joia dura poc. Ben aviat s’acaba la feina i he de decidir-me per seguir aparents viaranys - que ho son de senglar – els quals em permeten salvar trams de barranc impracticables. Fen-t’ho trobaré les restes d’una antiga cabana d’eines o similar.

Gràcies a la meva coneixença del terreny i haver estat més d’un cop a la font puc fer trajecte camp a través durant uns 200 metres fins arribar a la font. Si es fa la neteja acuradament es podrà passar pel barranc i la distància s’escurçarà.

En aquest punt també un vell arbre que ombrejava part de la font s’ha partit. El broll d’aigua que surt de sota els arbres té un clar color vermellós i un gust ferruginós que és el que li dona nom. Gairebé al mateix lloc s’ajunta amb l’aigua clara que baixa del barranc. El corriol que baixa a trobar el camí del cementiri sí es veu net i hi trobo un espàrrec de gairebé 2 metres.

Abans d’acabar encara faig unes fotografies a uns caients d’aigua sobre un bassal natural. I és que la pluja i la neu han omplert la natura d’aigua i aquest canta arreu mentre va descendint per barrancs, canals, bases i bassals i alimenta horts i cultius preparant els formosos verds de la primavera que s’acosta.

Arribat al poble m’assabento que una brigada externa ha netejat alguns camins però que el de baixada a la font del Ferro des dels Obiols ho està fent un particular pel seu compte. Siguis qui siguis, gràcies. Aquest recorregut ja existia i s’havia perdut per manca d’ús, confio que ara es mantingui una bona temporada.